Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sambuca
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus arpa oberta El nom de sambýke era utilitzat en l’antiga Grècia per a designar les arpes angulars, si bé no es coneix exactament com era l’instrument concret al qual es referia Instruments semblants apareixen representats iconogràficament en l’antiga cultura de Mesopotàmia També hi ha algunes citacions bíbliques que hi fan referència, juntament amb altres instruments, en el Llibre de Daniel versets 5, 7, 10 i 15
John Merbecke
Música
Compositor i escriptor anglès.
Ocupà el càrrec d’organista de la capella de Sant Jordi de Windsor des del 1531 fins a la seva mort Publicà diversos llibres de caràcter teològic i inspiració calvinista i unes concordances bíbliques que li valgueren la condemna a mort, si bé fou indultat per Enric VIII A partir del 1550 es dedicà a arranjar el repertori musical per als serveis litúrgics en llengua anglesa La seva contribució musical és recollida en el llibre The Booke of Common Praier Noted Londres, 1550, un conjunt de composicions, molt sovint basades en melodies extretes del cant pla, amb textos anglesos
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot, oratoris llatins o…
recitatiu
Música
Cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge.
Herència del cant litúrgic del judaisme sinagogal, passà a la litúrgia cristiana, sobretot en la lectura cantada de les lectures bíbliques, de les oracions i de la salmòdia Al s XVI passà a l’òpera, a l’oratori, a les cantates i a altres obres vocals, en què fou gradualment fixat com a part narrativa o d’acció dins l’obra, per contrast amb l'ària Podia ésser acompanyat només per un clavecí, violoncel, etc recitatiu secco , o bé per una part de l’orquestra o tota recitatiu acompanyat Aquest, preconitzat per Gluck, acabà abolint l’altre, al s XIX En algunes ocasions, hom ha adaptat…
Nick Cave
Música
Cantant i compositor australià de rock.
Inicià la seva carrera el 1977 com a integrant del grup post-punk The Birthday Party El 1984 emprengué la carrera en solitari amb el suport del grup The Bad Seeds El seu àlbum de debut fou From her to eternity 1984, al qual seguiren The firstborn is dead 1985, el recull de versions de peces alienes Kicking against the pricks 1986 i Your funeral & my trial 1987 Participà en discos de tribut a Neil Young The bridge , 1987 i Leonard Cohen I'm your fan , 1988, i publicà dos llibres, el recull de poemes i cançons King ink 1988 i la novella And the ass saw the angel 1989 El seu rock convuls,…
pandero

Pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els…
himne
Literatura
Música
Cristianisme
Composició poètica, normalment cantada, per a invocar i lloar la divinitat en els actes culturals.
La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són anomenades…
lauda
Literatura
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
lauda
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
Johann Kuhnau
Música
Compositor, teòric musical i intèrpret de tecla alemany.
Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…