Resultats de la cerca

Fundà l’Escola Musical Internacional Burgès Compongué música vocal, per a piano i obres per a orquestra, entre les quals els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp 1900, executada a Colònia, Amsterdam i Bergen, on fou dirigida per Grieg

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès…

És el principal representant del drama burgès realista del segle XIX a França La seva abundant producció, en la qual destaquen les comèdies La cigüe 1844, Le Gendre de M Poirier 1854 i Les Fourchambault 1878, enalteix les virtuts del sentit comú enfront de les velleïtats romàntiques Si bé les seves obres tingueren un gran reconeixement en vida seva, l’única incursió destacable en el món de la música és el llibret per a l’òpera Sapho , de Charles Gounod, estrenada el 1851

Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia…

Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de…

Fou un dels últims minnesänger , i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la tradició Destaca…

D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…

Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com…

Avui dia té caràcter de nacional en forma d’entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El departament de música conté més de 12 000 unitats entre manuscrits, impresos i llibres, entre els quals hi ha més de setanta manuscrits medievals La història d’aquest fons s’inicià amb l’adquisició per part de la Diputació barcelonina de la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, l’any 1892 El 1907 Felip Pedrell en feu la catalogació i publicà el Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona , i el 1914 el fons passà a la Biblioteca de…