Resultats de la cerca

Estudià cant i farmàcia i amplià els estudis musicals a París i Múnic En un principi combinà el recital amb l’òpera, i la seva brillant carrera l’ha portada a actuar en nombrosos teatres alemanys, francesos i escandinaus El 1972 representà a Ais de Provença el Cherubino de Les noces de Fígaro , de Mozart, i actuà a Andrea Chénier , al Gran Teatre del Liceu L’any següent ho feu a Gianni Schicchi , de Puccini, a Madrid, i el mateix any estrenà al Teatre de la Zarzuela La mona de imitación , d’Á Arteaga El 1974 enregistrà un disc de duets amb Montserrat Alavedra i el mateix any participà —amb el…

Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J Casas i F Pedrell El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys 1915 fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical Ocupà càrrecs de…

Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les cançons Me…

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i presentà, entre d’…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i posteriorment ho feu a Barcelona, on es llicencià en dret El 1966 fundà el cor infantil El Virolet i el 1972, la Coral Càrmina, que dirigí fins el 1987 Del 1986 al 1988 fou director del Cor de la RTVE i després ho fou de l’Orfeó Català 1988-98 Ha estat director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació 1990 Ha compaginat la seva tasca de director amb la docència i ha impartit diversos cursos als Països Catalans, la resta de l’Estat espanyol i Europa Ha dirigit el festival Europa Cantat i el de Zimriya Israel Ha…

Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català  1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa i també a…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…

Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…

Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos teclats per a l’…