Resultats de la cerca
Es mostren 1429 resultats
Cancionero Musical de Palacio
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals recollides en un manuscrit copiat a l’inici del segle XVI.
Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però també n’hi…
edicions de música
Música
Publicació de composicions musicals.
Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900
cançoner
Música
Recull de composicions musicals monòdiques o polifòniques, escrites sobre textos poètics, que s’han conservat reunides manuscrites o bé impreses.
S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscellànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscellanis en els quals les misses i els motets en llatí…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’Edat Mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
baix
Música
Cantant masculí amb la veu més greu de totes, amb una extensió del fa1 al mi3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En…
Achille Falcone
Música
Compositor italià fill del també compositor Antonio Falcone.
Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de…
hoquetus
Música
Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.
Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom…
Tadd Dameron
Música
Compositor, arranjador i pianista nord-americà de jazz.
Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson…
Samuel Coleridge-Taylor
Música
Compositor i director anglès.
Començà estudiant violí a Croydon, amb Joseph Beckwith, al mateix temps que cantava en cors parroquials presbiterians El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres per estudiar violí, i allí realitzà les seves primeres composicions, de tipus religiós, per les quals s’interessà l’editorial Novello, que el 1891 li publicà In thee, O Lord L’any 1892 inicià estudis de composició amb Ch Stanford Aviat s’interpretaren en públic altres obres seves, com un quintet de piano, una sonata per a clarinet, o les Five Fantasiestücke per a quartet de corda, totes elles …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina