Resultats de la cerca

R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…

D’una banda, un raga és un mode , en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre de cinc a nou i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics , en el sentit que…

Diatonisme © Fototecacat/ Jesús Alises Prové del grec dià tónos ‘a través dels tons’ Aquest grup de set elements consecutius de la sèrie de quintes, ordenats de greu a agut, forma l’escala diatònica comuna als modes eclesiàstics, al mode major i al mode menor natural L’escala diatònica té, entre notes consecutives graus conjunts, només dos tipus d’intervals diferents 2a M i 2a m Dins d’una octava hi ha cinc intervals de 2a M i dos de 2a m, aquests últims separats al màxim entre si Els intervals i els acords diatònics són, en principi, els que es poden formar amb les notes de les escales…

L’expressió ha estat aplicada amb significats diversos En sentit més estricte, fa referència al període de la història de la música europea comprès entre 1740/50 i 1820/30, sobretot amb compositors com F J Haydn, WA Mozart o L van Beethoven En un sentit més colloquial, la música clàssica s’oposa a altres corrents, com ara el jazz , el pop, el rock o la música popular categorització de la música L’expressió, a més, s’usa per a referir-se a una tendència estètica, present al llarg de la història no solament en la cultura europea, que identifica la bellesa artística amb el compliment d’unes…

En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…

Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló,…

Fou emprat per primer cop per G Vasari referint-se als seguidors de Miquel Àngel, que pintaven a la maniera del mestre En música s’aplica sobretot a l’escrita durant la segona meitat del segle XVI i principi del XVII per alguns autors italians Aquest concepte historicoartístic fou introduït en l’estudi de la història de la música molt tardanament, a partir dels treballs previs en els camps de la història de la literatura i de l’art El comú denominador de la música manierista és la focalització de l’interès musical en elements puntuals del discurs, en detriment de la concepció global de l’…

Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la…

Sovint és emprat com a sinònim d’escala, cosa incorrecta, ja que escala, en la música tonal, és un concepte teòricament illimitat

En els modes autèntics és el 1r grau i en els plagals el 4t És comparable, però no totalment identificable, amb el concepte de tònica