Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
inversió
Música
Versió per a moviment contrari d’un tram melòdic.
La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat ,…
ritournelle
Música
Dansa del segle XVII, de metre ternari i tempo ràpid.
Es troba amb freqüència en els ballets de JB Lully com a secció dansada posterior a una part vocal En l’òpera francesa del segle XVIII, designà més aviat un preludi instrumental -de vegades interludi o conclusió- sense lligam temàtic amb les parts vocals amb les quals dialogava De vegades serví d’obertura a les diverses entrées d’una opéra-ballet El terme deriva de l’italià ritornello i en molts contextos té el mateix significat
Ray Anderson
Música
Trombó nord-americà de jazz.
Inicià estudis musicals a vuit anys, i aviat es decidí pel trombó Començà a tocar amb grups de funk i jazz-rock El 1973 es traslladà a Nova York, on treballà amb grups de diversos estils El 1977 entrà a la banda d’Anthony Braxton, i l’any 1980 fundà Slickaphonics És un instrumentista amb una extraordinària preparació tècnica, que extreu del trombó sonoritats brillants i inaudites Té una gran facilitat per a crear en els contextos més diversos Entre els seus millors enregistraments destaca Old Bottles, New Wine 1987
valenciana
Música
Dansa de parelles cantada, pròpia de diverses comarques del País Valencià, que pertany al grup de la jota, tot i que té moltes similituds amb el fandango.
De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de…
trigon
Música
Neuma que equival a tres notes, les dues primeres de so idèntic i la tercera més aguda, o bé la segona d’alçada més elevada que les altres dues, aquest cas menys freqüent que l’anterior.
El mot llatí trigon o trigonus , derivat del grec trígonos 'triangular', li ve de la forma per mitjà de la qual es representa tres punts situats als vèrtexs d’un triangle precedits de la lletra q, equivalen a l’abreviatura de la paraula llatina quae , per la qual cosa no tenen un significat melòdic concret, cosa que en dificulta la interpretació Alguns creuen que l’interval que separa la primera de la segona nota, en el cas més freqüent, és inferior al semitò El trigon acostuma a aparèixer en contextos neumàtics que suggereixen una interpretació lleugera
Hans Heinrich Eggebrecht
Música
Musicòleg i editor alemany.
Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric,…
Laurens Hammond
Música
Inventor nord-americà.
El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument no acústic més…
fortspinnung
Música
Terme encunyat pel musicòleg austríac Wilhelm Fischer (1886-1962) per a designar el procediment formal de continuació que permet l’extensió d’un tram melòdic.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de…
motto
Música
Idea musical, generalment breu, que torna en el curs de l’obra.
Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats …