Resultats de la cerca

Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de…

Estudià història amb E Hanslick i teoria de la música amb G Nottebohm a la Universitat de Viena Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times" Destacà en la investigació sobre músics, especialment F Schubert i L van Beethoven S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert Leipzig, 1884-97, amb la qual obtingué el doctorat…

Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute for Musical…

Estudià teoria musical, composició i literatura anglesa al Swarthmore College 1943-45 i, després, musicologia amb Karl Geiringer a la Universitat de Boston 1945-47 Treballà com a crític musical en diverses publicacions nord-americanes, angleses, franceses, holandeses i austríaques El 1949 fundà la Societat Haydn, amb seu a Boston i a Viena, per tal de preparar una edició completa de l’obra del compositor, i en fou secretari general fins el 1951, any que es dissolgué la institució un cop editades les obres completes del compositor austríac El 1957 esdevingué corresponsal especial…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia ultrapassar els…

Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo Wagner…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…