Resultats de la cerca

Giraldus Cambrensis, en la Topographia Hibernica ~1190, és el primer a esmentar-la El monestir de Saint Andrews fou el centre de la música polifònica d’altra banda, sorgí una música popular basada en l’instrument més típic del país el bagpipe , variant de la cornamusa Hom no coneix noms de compositors fins al segle XVI al Saint Andrews Psalter 1566 hi ha peces de David Peebles mort ~1579, de Robert Johnson mort ~1560, etc No hi hagué més compositors destacats fins al segle XIX, amb el desvetllament de la música nacional escocesa els principals foren Alexander C MacKenzie 1847-1935, John B…

Al s VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del s X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb notació…

La música finlandesa primitiva més important és la del cicle del Kalevala, transmesa oralment fins que fou publicada, del 1908 al 1948 Les melodies populars antigues són d’una extensió molt limitada, però d’una gran varietat rítmica alguns cops empren l’escala pentatònica L’instrument autòcton més difós fou el kantele , semblant a un saltiri La música culta més antiga és de caràcter religiós hom en troba exemples ja als s XI i XII La música profana, durant la dominació sueca, es desenvolupà entorn de la cort ducal de Turku, aleshores primera ciutat del país i punt de penetració de la música d…

Des de l’origen tingué un fort influx germànic fins al Romanticisme hom no pot parlar d’una música pròpiament estoniana Contribuïren a crear-la les associacions musicals Wanemuine des del 1864, de Tartu —vinculada també al teatre estonià— i Estonia 1871, de Tallinn En el temps d’independència 1918-40 hom creà l’Institut Teatral i Musical de Tallinn 1919, que encara existeix El 1928 fou estrenada la primera òpera estoniana Vikerlased ‘Els vikings’, d’Evald Aava També s’ha destacat el compositor Eduard Tubin, autor del ballet Kratt 1943

Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als s IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del s XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els s XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens Pedersøn els dos darrers,…

A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al s XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de Rore i altres, al…

Els expedicionaris de Magalhães 1521 hi observaren molts instruments musicals autòctons, especialment del tipus de la flauta i de percussió, bé que també n'hi havia de corda La música es basava en escales tetratòniques o hexatòniques, i era més rítmica que melòdica L’activitat musical principal eren les danses rituals, religioses o bé civils, com la kalinga dansa nupcial Moltes han perdurat fins avui sense gaires modificacions les illes del nord, però, han rebut més influència occidental a Mindanao hi ha més influx de la Xina i d’Indonèsia La colonització castellana hi afavorí la creació d’…

Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa

La primera originalitat de la música bretona consisteix en el seu sistema modal Utilitza tretze modes diferents, alguns d’anàlegs als antics modes grecs, bé que no en procedeixen, més els modes major i menor Les melodies vocals antigues, cançons i càntics, ofereixen els exemples més concloents d’aquest sistema Louis Albert Bourgault Ducoudray 1840-1910 féu en aquest camp investigacions decisives La cançó popular, sigui balada històrica, cançó d’amor o de dansa, ha tingut sempre un lloc d’excepció a Bretanya, i s’ha modernitzat amb cantants compositors molt apreciats Cada vegada hi ha més…

La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan s XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri, publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al s XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica sobre la…