Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Jean-Pierre Ponnelle
Música
Director d’escena francès.
Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants
Wieland Wagner
Música
Director d’escena i productor alemany.
Revolucionà l’escenografia operística amb les posades en escena de les obres del seu avi Richard Wagner, caracteritzades per una gran simplicitat en la concepció Desenvolupà la major part de la seva tasca al Festival de Bayreuth, que dirigí amb el seu germà Wolfgang des que fou reobert després de la Segona Guerra Mundial, el 1951
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena i productor austríac.
El 1947 entrà a la Komisches Oper de Berlín, que dirigí durant vint-i-cinc anys Entre els seus muntatges destaquen La petita guineu astuta , de Janacek, els Contes de Hoffmann , d’Offenbach i Les noces de Fígaro per la seva concepció original i innovadora Amb Wieland Wagner, és un dels reformadors més influents de la posada en escena d’òpera del segle XX
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…
producció
Música
Terme amb el qual hom designa la posada en escena d’una òpera amb un plantejament unitari i coherent de tots els elements que la componen.
Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner 1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada a L’Anell del Nibelung o…
Giorgio Strehler
Música
Director d’escena italià.
Es formà amb Gualtiero Tumiati a l’Accademia dei Filodrammatici de Milà, on es graduà el 1940 Després de fer d’actor en diverses companyies itinerants, el 1947, juntament amb Paolo Grassi, fundà el Piccolo Teatro de Milà, el primer teatre italià de gestió pública Després d’una primera etapa en què es presentaren més de deu espectacles l’any, a partir del 1955 optaren per les grans produccions de clàssics del teatre contemporani, com L’hort dels cirerers , d’A Cekhov, o Els gegants de la muntanya , de L Pirandello, algun dels quals presentats a Barcelona Del 1983 al 1990 dirigí el Théâtre de l…
òpera
Una escena de La Flauta Màgica, de Mozart, en una producció de l'òpera de Zuric (1986)
© Fototeca.cat
Música
Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret), acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena, productor, actor i empresari austríac.
Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi imperaven…
Aleksandr Al‘abjev
Música
Compositor rus.
Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana
Augustus Henry Glossop Harris
Música
Productor i empresari anglès.
Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina