Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cant eslau
Música
Denominació genèrica aplicada al cant litúrgic que és a la base de la litúrgia bizantina en les diverses tradicions eslaves.
Aquest cant, monòdic en el seu origen, s’anà enriquint amb harmonitzacions polifòniques que han distingit aquestes tradicions enfront, per exemple, del cant litúrgic bizantí grec Atesa la seva evolució, cal estudiar aquesta música a través de la música de Rússia i d' Ucraïna
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia…
Oskar Morawetz
Música
Compositor canadenc d’origen txec.
Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si bé el seu…
Boris Nikolajevič L’atošinskij
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja es…
Marius Petipa
Música
Ballarí, coreògraf i pedagog francès.
Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de Dansa i…
música de Macedònia
Música
Música desenvolupada a Macedònia.
La majoria de la població és d’origen eslau i religió ortodoxa, i la resta, d’origen albanès i religió islàmica sunnita A la base de la riquesa musical de Macedònia hi ha les influències orientals del llarg contacte amb l’imperi Otomà, des del segle XII fins al final del segle XVIII Les cançons líriques de temàtica amorosa i les d’emigrants són molt abundants La música instrumental té en el ritme un factor molt idiosincràtic, ja que amb la seva rapidesa, energia i precisió aconsegueix una alta intensitat emotiva Els metres, de cinc, set i nou pulsacions són els més usuals, amb…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del s X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis tropari Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes…
música txeca
Música
Art musical conreat a Bohèmia i Moràvia i, per extensió, als territoris que actualment formen Txecoslovàquia.
Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el…
música de Bulgària
Música
Música desenvolupada a Bulgària.
Resultat de la fusió de diversos pobles al llarg de la història tracis, illiris, protobúlgars i eslaus, del segle IX a l’XI l’actual Bulgària fou territori bizantí i del 1393 al 1878 formà part de l’imperi Otomà Aquesta superposició de cultures al llarg del temps marcà el caràcter de la música búlgara, si bé hi ha un predomini clar de l’element eslau Música culta Bulgària fou cristianitzada al segle IX i, per facilitar la comprensió de la nova doctrina, sant Ciril i sant Metodi traduïren molts llibres eclesiàstics del grec al búlgar Més tard, el cant bizantí s’adaptà a les…