Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cant copte
Música
Música pròpia de l’Església Copta (el terme copte designa els cristians autòctons d’Egipte), essencialment música litúrgica.
D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc Cant monòdic,…
pedagogia musical
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’edat mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que…
ensenyament
Música
Comunicació dels coneixements i de la tècnica musicals.
A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era…
Mantle Hood
Música
Etnomusicòleg nord-americà.
Després d’haver estudiat música a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA es doctorà, sota la direcció de Jaap Kunst, amb un treball sobre els sistemes modals javanesos 1954 Fou l’introductor dels estudis d’etnomusicologia a l’UCLA el 1954, i el 1961 fundà, a la mateixa universitat, l’Institute for Ethnomusicology, de gran renom Fou un dels principals especialistes en música javanesa i balinesa i autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals The Ethnomusicologist 1971, que ha tingut una gran influència en la disciplina etnomusicològica Hood donà molta importància a l’…
música grega
Música
Música produïda als territoris grecs.
En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…
música danesa
Música
Art musical desenvolupat a Dinamarca.
Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als segles IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del segle XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els segles XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens Pedersøn els dos…
secció àuria
Música
Proporció que ja es troba enunciada en el Timeu de Plató i apareix descrita en els Elements d’Euclides, el qual, en dividir un segment donat (ab) en dues parts desiguals, observà com la petita es comporta, amb relació a la més llarga, de la mateixa manera que la totalitat del segment amb relació a la primera (ac/cb = ab/ac).
El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències harmòniques entre l’…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes que…
shape-note hymnody
Música
Literalment, ’himnòdia de notes amb forma’.
Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els cantaires a llegir les notes…
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…