Resultats de la cerca

També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc…

Dit d’una peça formada per tres fragments, com un lied , un minuet, un scherzo , etc

Hom pot anomenar també crusi la nota que coincideix amb l’accent mètric inicial, i metacrusi la nota o grup de notes que la segueixen Atès, d’una banda, que una anacrusi ho és amb relació a un determinat accent mètric -que cal entendre com el més important de la unitat formal considerada- i, de l’altra, que els accents mètrics formen un sistema jeràrquic uns són més importants que uns altres, els quals, al seu torn, encara ho són més que uns altres, etc hom pot concloure que l’aparició d’anacrusis és possible a tots nivells Dit d’una altra manera les anacrusis són sempre…

Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de…

És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu

Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'

Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…

Encara que hom en troba exemples ja als s XVII i XVIII, sovint es tracta de meres allusions musicals ocells, tempestes, estats d’ànim En el període romàntic adquirí una major densitat en el poema simfònic, basat quasi sempre en un programa literari, amb autors com Berlioz, Liszt, RStrauss, etc

Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana s XVII en forma binària un temps lent i un altre allegro Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa , on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi A Itàlia adquirí forma ternària allegro-adagio-allegro i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn

Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La…