Resultats de la cerca

Estudià física i geografia a Heidelberg, Berlín i Kiel Viatjà a Amèrica per desenvolupar treballs cartogràfics a la regió inuit, i allà es despertà el seu interès per l’etnologia De retorn a Berlín, se sentí atret pels mètodes de l’antropologia i l’estudi de la música d’altres cultures, i retornà a l’Amèrica del Nord per investigar els pobles indis El 1888 començà a donar classes a la Universitat de Clark i, del 1899 i al 1937, a la de Columbia Els seus treballs foren capdavanters en l’estudi de les tradicions orals i serviren de model a altres recerques etnomusicològiques

Estudià piano, etnologia, antropologia, organologia i etnomusicologia a París Treballà amb C Sachs i A Schaeffner al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home 1934-40 i el 1945 fundà i dirigí el departament d’etnomusicologia del Museu Nacional de les Arts i Tradicions Populars a París El 1961 esdevingué professora a l’École des Hautes Études de la capital francesa i rebé un doctorat honorari de la Universitat de Laval, al Quebec Es dedicà principalment a estudiar l’evolució dels instruments populars i a la classificació sistemàtica de la música…

Estudià musicologia, història, filologia germànica i etnologia a la Universitat de Bonn 1913-17, 1919-24 El 1927 esdevingué bibliotecari titulat per la Biblioteca de la Universitat de Leipzig i posteriorment treballà en diferents biblioteques com la Biblioteca Nacional de Saxònia i l’Estatal de Dresden, i a la de la Universitat de Heidelberg, on, des del 1953, estigué al capdavant del departament de manuscrits Entre el 1956 i el 1962 fou professor honorari de música antiga a la Universitat de Heidelberg Tota l’obra de Jammers destaca per un tractament i una anàlisi molt…

Estudià música amb A Philip i V d’Indy a la Schola Cantorum, i etnologia amb M Mauss a la Universitat de París Interessat en un principi en els estudis sobre música romàntica i moderna, aviat decantà la seva tasca investigadora vers l’organologia, especialment de caràcter etnomusicològic, i realitzà diversos treballs de camp a l’Àfrica occidental 1931-58 El 1929 fundà el departament d’etnomusicologia del Museu del Trocadero des del 1937, Museu de l’Home, que dirigí fins el 1965 Fou també investigador del CNRS 1941-65 i docent a l’Institut d’Ethnologie 1936-43 Entre les seves…

Estudià a Valparaíso Xile amb Ramírez de la Piscina, i el 1923 es traslladà a París, on rebé lliçons d’A Caplet, R Pénau i M Mauss a l’Institut d’Etnologia de la Sorbona En 1931-34 fou alumne d’E von Hornbostel a la Universitat de Berlín i entre el 1934 i el 1942 residí a Barcelona, on continuà els estudis musicològics Des del 1907 mostrà molt d’interès per la música maputxe El 1943 tornà a Xile, on del 1945 al 1948 fou investigador de l’Institut de Folklore de la Universitat, i posteriorment dirigí l’Arxiu de Recerca Musical 1948-60 Publicà alguns escrits en el "Riemann Musical Lexicon" 1959…

Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Stuttgart i el 1903 ingressà a l’Eberhard-Ludwig-Gymnasium Després de la mort del seu pare, ell i la seva mare s’installaren a Munic Allí estudià filosofia, psicologia i musicologia a la universitat i es doctorà en aquestes disciplines el 1917 A partir del 1920 fou professor de psicologia a la Universitat de Munic i el 1925 començà a colleccionar i enregistrar antigues cançons populars bavareses per encàrrec de l’Acadèmia Alemanya Posteriorment esdevingué director del departament de música folklòrica de l’Institut Estatal per a la…

Després de fer estudis de música i de filosofia i lletres a les illes Canàries i a Madrid, cursà les especialitats de musicologia, etnologia i prehistòria a la Universitat d’Hamburg 1967 Es doctorà en musicologia a la Universitat de La Laguna 2003 Com a musicòleg destacaren els seus estudis i transcripcions sobre autors del Barroc musical espanyol, els treballs d’investigació sobre la història de l’activitat musical de les Canàries i els estudis etnomusicològics sobre aquest arxipèlag És autor —a més d’una òpera de cambra— de diverses obres, tant de música instrumental com vocal…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a…

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…

Aspectes generals Comprèn les ètnies i cultures ameríndies, d’una banda, i els inuits, de l’altra, d’arribada molt més tardana i circumscrits geogràficament a una franja de l’extrem nord del subcontinent Pel sud, el tròpic de Càncer separa de manera aproximada les cultures del nord i de l’Amèrica Central Tant els amerindis, que formen la pràctica totalitat de les cultures indígenes, com els inuits són descendents de successives onades de pobladors procedents del continent asiàtic que començaren a arribar a Amèrica travessant l’estret de Bering fa uns 25 000 anys La multiplicitat cultural és…