Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió més característics, no són…
crestomatia
Música
Recull de fragments musicals usats com a exemples i amb finalitats didàctiques.
Bibliografia Complement bibliogràfic Maideu i Puig, Joaquim Llibre de cançons crestomatia de cançons tradicionals catalanes, edició amb les melodies i els textos íntegres , Eumo Editorial, Vic 1992, 1994 \Romeu i Figueras, Josep Les nadales tradicionals estudi i crestomatia , Editorial Barcino, Barcelona 1952
In nomine
Música
Composició instrumental anglesa dels segles XVI i XVII que utilitza l’antífona Glo ria tibi Trinitas, inclosa en el ritu Sarum, com a cantus firmus.
El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els compongué H…
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 ©…
round
Música
A Anglaterra, tipus de dansa en cercle inclosa en general dins el grup de les country dances.
Hi ha molts exemples de round en The English Dancing Master 1651, de John Playford W Byrd escriví unes variacions per a teclat sobre la melodia Sellenger’s round , un dels exemples més antics
semifrase
Música
Element formal més petit que la frase i més gran que la proposició.
La semifrase divideix la frase de manera simètrica i a la vegada es pot descompondre en proposicions proposició La semifrase acostuma a abraçar quatre compassos i s’identifica amb l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu exemples 2 i 4 de frase o amb la presentació i la continuació d’una sentence vegeu exemples 3 i 5 de frase
voluntary
Música
Peça de música instrumental -usualment per a orgue- típicament anglesa, d’estil i forma lliures, interpretada en el culte religiós anglicà, abans, durant o després del servei religiós.
Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments
peça de caràcter
Música
Obra musical de caràcter lliure, generalment per a piano, que pretén expressar una determinada disposició d’ànim; també una peça programàtica que busca plasmar musicalment la idea exposada al seu títol.
L’ús del terme és freqüent des del principi del segle XIX, tot i que també ha estat aplicat a algunes obres per a teclat amb títols descriptius del final del segle XVIII o anteriors F Couperin, CPE Bach, JPh Rameau, etc La seva imprecisa utilització pràcticament no distingia entre peça de caràcter i música programàtica , i s’aplicava a simfonies de batalla, obertures de caça i qualsevol altre exemple de pintura sonora petites peces instrumentals amb títols descriptius La majoria de les peces de caràcter romàntiques apareixien en colleccions anomenades Handstücke 'Peces de mà', Kinderszenen '…
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música…
grup irregular

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina