Resultats de la cerca

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

Els seus escassos escrits sobre música, editats íntegrament en Leibniz et la théorie de la musique París, 1992, es troben dispersos en l’enorme massa de documentació que deixà sense publicar Algunes cartes, algunes referències puntuals en el si de textos filosòfics i un esbós de teoria musical constitueixen la seva aportació a la teoria de la música El principal tema de preocupació d’aquests escrits és el temperament tal com fou tractat per Ch Huygens, professor de matemàtiques de Leibniz, J Sauveur i Henfling No obstant això, en la musicologia actual, el nom de Leibniz és…

Estudià piano a l’Institut de Música de Cracòvia 1919-21 i al Conservatori de L’viv 1921-25 El 1928 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on estudià teoria musical i composició amb K Sikorski Durant la dècada del 1930 escriví música per al teatre i el cinema L’any 1945 obtingué la plaça de professor de composició al Conservatori de Cracòvia El 1948 es traslladà a París, on es guanyà la vida com a compositor i crític musical Del 1952 al 1972 dirigí el departament cultural de la secció polonesa de Ràdio Europa Lliure a Munic i des d’aquest càrrec fou el responsable de nombrosos programes…

Rebé la seva formació musical al Conservatori de Música de París en les disciplines de piano, música de cambra, harmonia, contrapunt i composició, aquesta darrera amb D Milhaud El 1957 assistí als Cursos Internacionals d’Estiu per a la Nova Música de Darmstadt i tres anys més tard, el 1961, anà a ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia de Música de Basilea sota el mestratge de P Boulez Les seves primeres obres, fins al principi dels anys seixanta, com ara les obres de cambra Étude III 1962, Équivalences 1963 i Polychronies I-II 1964, mostren influències de Boulez i també reminiscències…

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la…

Inicià els primers estudis musicals a Montuïri i després continuà al Seminari de la Porciúncula de Palma L’any 1928 ingressà al Tercer Orde Regular de Sant Francesc Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia El 1937 s’ordenà sacerdot De nou a Palma, estudià al conservatori amb JM Thomàs, J Roig, R Vich i P Segura Traslladat a Roma, perfeccionà els seus coneixements a l’Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L Refice, D Suñol, D Gajard, H Anglès, E Morricone i C Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia Es…

Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de…

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les…

Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…