Resultats de la cerca

Obra molt influïda per l’estil italià, inclou una cançó popular irlandesa i melodies folklòriques centreeuropees Ha restat al repertori internacional d’òpera

Les fancies eren escrites en un estil lliure i molt contrapuntístic, i els autors hi introduïen sovint ritmes de dansa i melodies folklòriques Fou conreada per autors britànics com WLawes, OGibbons, WByrd, GFarnaby i HPurcell, entre d’altres

Format inicialment a Comillas, amplià els estudis d’orgue a París El 1918 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Ourense, càrrec que exercí durant un any, ja que el 1919 ocupà el lloc d’organista de la catedral de Sevilla En aquesta ciutat desenvolupà una important tasca com a mestre de capella de la catedral, i també com a professor del Conservatori, del qual fou nomenat director el 1939 Principalment compongué música litúrgica, si bé en el conjunt de la seva obra cal destacar algunes cançons folklòriques basques que foren força conegudes

La funció de la pirueta és fer de punt de suport per als llavis per tal d’ajudar-los en la producció dels sons forts, característics d’aquests instruments, tot evitant la fatiga A més, el control directe dels llavis sobre la llengüeta permet d’obtenir una millor emissió de les notes agudes Es troben formes més o menys primitives de pirueta en els discos plans de metall fixats als tudells de les xirimies folklòriques del món àrab, i actualment, en una forma simplificada, als tudells de tibles i tenores

Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en…

La música, basada generalment en melodies folklòriques, es caracteritzava rítmicament per l’ús de tresets i síncopes Constava de diverses seccions, usualment una de lenta introductòria lassu alternant amb una de ràpida friss La interpretació, majoritàriament a càrrec de músics zíngars, exhibia un estil improvisat i expressiu La seva evolució donà lloc, al principi del segle XIX, a obres virtuosístiques com les dels violinistes J Bihari, AG Csermák i J Lavotta Amb l’establiment del servei militar obligatori el 1849 deixà d’utilitzar-se, però els seus trets característics foren…

Escriví les seves primeres obres quan encara era a la universitat, entre les quals destaquen Cuatro Poemas de Amor , amb text del poeta xilè Pablo Neruda, i algunes peces per a piano, com les Semblanzas Chilenas , i una Suite per a orquestra de corda Treballà a l’Institut d’Investigacions Folklòriques de la Universitat de Xile, i posteriorment marxà als EUA per perfeccionar els seus estudis Ha estat vinculat amb les activitats de la Societat Internacional de Música Contemporània L’any 1954 estrenà al Festival Internacional de Santander el ballet Candelaria , presentat també a…

Anàloga als intermezzi de les òperes italianes, fou conreada durant el s XVIII, sobretot a la cort madrilenya, d’on passà a l’Amèrica llatina Eren composicions per a un solista o per a dos o tres personatges, amb acompanyament instrumental Originàriament la tonadilla era un gènere popular que s’orientà d’una manera lenta cap a temes mitològics o galants Els principals autors des del 1750 fins al 1770 foren AGuerrero, LlMisón, MPla, PEsteve i JValledor Llurs obres eren folklòriques, còmiques i satíriques Durant el període del 1770 al 1790 la tonadilla es convertí en una obra…

Estudià piano amb una tia seva, i gràcies al seu context social -era el fill d’una rica plantació- conegué moltes cançons tradicionals El 1921 estudià orquestració a Rio de Janeiro amb Joâo Otaviano, i al cap de cinc anys s’inicià en la composició de música per al teatre El 1935 compongué la seva primera obra erudita, la suite simfònica André de Leão e o demônio de cabelo encarnado , inspirada en la música regional Del 1949 al 1953 recorregué el país recopilant peces folklòriques que més tard utilitzà en algunes de les seves composicions, com en el poema simfònic O Anhangüera És…