Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
saltarello
Música
A partir del segle XIV, terme genèric que designà una dansa -d’origen italià- de metre ternari i tempo moderadament ràpid.
El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre…
transmissió
Música
Mecanisme que, mitjançant un sistema de palanques, cables o pneumàtics, permet que una acció sobre la part activa d’un instrument musical pugui ser controlada a distància.
Malgrat el seu significat genèric, sol designar sobretot els sistemes de transmissió, generalment ocults, d’alguns moviments complementaris procedents dels peus, genolls o altres parts del cos Els més coneguts són els sistemes de palanques accionats amb pedals pedal , que transmeten els moviments dels peus en els instruments de teclat i les arpes, i els tiradors dels registres dels orgues
sonall
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig És el nom genèric donat als instruments que es fan sonar per sacseig Els sonalls acostumen a estar constituïts per una cavitat que pot ser tancada o oberta Quan és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors vegetals contingudes a l’interior de l’instrument, que és utilitzat de manera individual o per parelles de diferent sonoritat El sonall de cavitat oberta és format per dues o més peces globulars obertes que, en ser sacsejades, xoquen entre elles Aquestes peces poden ser elements metàllics o…
música d’avantguarda
Música
Dit d’aquella música que s’allunya de la tradició i aporta nous plantejaments tècnics i estètics.
En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra…
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma…
alduf
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a…
classificació Hornbostel-Sachs
Música
Sistema de classificació dels instruments musicals introduït pels musicòlegs Eric von Hornbostel i Curt Sachs.
L’any 1914, a Berlín, ambdós musicòlegs exposaren el treball titulat Systematik der Musikinstrumente 'Sistematització dels instruments musicals', presentat com a nou mètode sistemàtic de classificació dels instruments, necessari per a musicòlegs, etnòlegs, conservadors de colleccions d’instruments i, en general, per als historiadors de la cultura El nou sistema fou el resultat de l’aplicació del positivisme científic a la necessitat d’estudiar, amb una visió global, els instruments de totes les civilitzacions del món El seu mètode establí quatre categories principals, segons la forma de…
expressió
Música
Terme que fa referència a una sèrie d’elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen en gran part de la subjectivitat de l’executant.
A diferència de les notes i el ritme, que tenen una representació a la partitura que no ofereix gaires dubtes, els signes d’expressió, malgrat que amplien la informació sobre les intencions del compositor, permeten a l’intèrpret un marge en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió de l’obra Els principals aspectes susceptibles de ser sotmesos a criteris subjectius són el tempo , tant en les indicacions de tipus general adagio , allegro , andantino , etc com en les modificacions ocasionals ritardando , accelerando , etc les dinàmiques forte , piano ,…
cítara

Cítara alemanya dels segles XIX-XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom genèric usat en les classificacions tradicional i científica dels instruments cordòfons.
Les diferents accepcions en aquestes dues classificacions comporten sovint confusions quant a la seva definició Segons la classificació tradicional, inclou aquells instruments que es caracteritzen per tenir el pla de les cordes parallel a la taula de ressonància o taula harmònica La seva estructura bàsica consisteix en una taula harmònica, generalment fixada a un suport rígid i resistent en forma de peu o caixa, sobre la qual s’estenen les cordes La separació entre el cordam i la taula es manté gràcies a un o més ponts pont 1, molts d’individuals -un per a cada corda- o un de continu que…