Resultats de la cerca

Investigà sobre el folklore de Galícia, d’Extremadura i de Mèxic Publicà Folklore musical de Mélida 1933, Romances y Villancicos españoles del siglo XVI 1939, un llibre sobre Chopin 1959, una transcripció del Cançoner d’Uppsala , etc Compongué 30 canciones de Lope de Vega 1935, una sonata per a clarinet 1947 i un concerto barroco 1951

Format en la tradició per Kees van Baaren, al final dels anys seixanta s’interessà per l’avantguarda i es convertí en un dels compositors holandesos més destacats de la seva generació Es dedicà especialment a la música electroacústica en obres com Soft Song 1978 o Toccare 1979 També investigà les possibilitats que ofereix la interpretació simultània amb instruments convencionals i sons gravats en cinta, en obres com Chatarra 1991, per a clavecí i cinta Dust 1992, per a orgue i cinta, i Brouillard 1995, per a piano i cinta

Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare El 1977 fou premiat en el concurs Incontri Chitaristici di Gargano Ha collaborat estretament amb Teresa Berganza, i també amb el conjunt Hespèrion XX Ha participat en nombrosos concerts per Europa, Amèrica i Àsia, i ha impartit cursos en universitats i conservatoris d’arreu del món És el fundador de l’Ensemble La Romanesca 1990 i d’Orphénica Lyra, grups especialitzats en la interpretació de música renaixentista i barroca hispànica amb instruments històrics També fundà, amb el seu germà Emilio, el segell discogràfic Glossa Music, amb el qual ha…

Estudià a la Universitat de Columbia Després, entre el 1953 i el 1959, fou professor al Teacher’s College d’aquesta universitat També ensenyà al Mannes College of Music El 1959 entrà a formar part del departament de música de la Universitat de Yale Entre el 1960 i el 1967 fou editor del Journal of Music Theory La seva aportació més important a la teoria musical és un mètode analític per a l’explicació de la música atonal, recollit en el llibre The Structure of Atonal Music 1973 Altres obres seves són The Compositional Matrix 1961, Tonal Harmony in Concept and Practice 1962, The Atonal Music…

L’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències Per aquest motiu, dos sons de la mateixa intensitat però de freqüències diferents poden donar una sensació de sonoritat diferent Això fa que la relació existent entre intensitat i sonoritat com més alta és la intensitat més alta és la sensació sonora, mantenint-se la freqüència constant no sigui una simple proporcionalitat Per tal d’establir un patró de mesura de la sonoritat, es compara la percepció d’un so amb el d’un to pur de referència de freqüència igual a 1 000 Hz La intensitat de la referència es varia fins que la seva…

Estudià teologia, disciplina en la qual es graduà el 1902, i música amb el seu pare, Paul Sandvik, i el violinista Gudbrand Bohn Professor a l’Escola Hegdehaugen 1913-45 i al Seminari per la Teologia Pràctica de la Universitat d’Oslo 1916-45, fou dels primers que impartiren cursos regulars de música en aquesta universitat 1937-39, on després de la Segona Guerra Mundial creà la facultat de música Centrà la seva investigació en la música popular noruega i en la música religiosa Es doctorà a la Universitat d’Oslo amb l’estudi Norsk folkemusikk saerlig Østlandsmusikken 'Música popular noruega,…

Estudià filologia romànica i musicologia a Estrasburg i París 1903-10 Ensenyà a la Universitat de Frankfurt 1927-64, on fou professor titular des del 1934 Després que tot el seu material i la seva biblioteca haguessin estat destruïts durant la guerra, fundà dues colleccions privades, la Musikwissenschaftliche Studien-bibliothek Biblioteca d’Estudis Científics, 1946-65 i la Summa Musicae Medii Aevi 1957-67, les quals inclouen uns quaranta volums, tots escrits i editats per ell També collaborà en publicacions i diccionaris d’àmbit internacional El seu principal interès fou la poesia secular i…

Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial També investigà…

De jove estudià cant litúrgic armeni al seminari de teologia Gevork’an de Vagarxapat actualment Etxmiadzin, Armènia, mentre s’interessava per la recopilació i harmonització de la cançó popular La primera de les seves colleccions de música popular conservades data del 1891 Durant els anys 1896-99 estudià composició a Berlín En tornar a Vagarxapat, continuà recopilant cançons tradicionals, investigà sobre l’antiga notació musical anomenada khaz i realitzà arranjaments de cançons tradicionals i religioses El 1910 es desplaçà a Constantinoble, on fundà el cor Gusan, i n’organitzà d’…