Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…

Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de dedicar-se a…

Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…

Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…

Aquesta disciplina ensenyava el poiein , és a dir, la creació o fabricació de la composició musical en analogia amb l' ars poetica , d’acord amb les explicacions sistemàtiques d’Aristòtil i Horaci En la tradició, ars poetica i ars rhetorica no eren gaire diferents La retòrica ensenyava a l’orador orator com havia d’elaborar el discurs oratio , la finalitat del qual era ensenyar docere , commoure movere i delectar delectare els oients L' ars poetica ensenyava a crear la composició musical d’acord amb els preceptes de la retòrica En aquesta estreta relació entre ars poetica…

Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…

L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura Els sons que integren la música tradicional són generats pels instruments musicals Aquests sons d’altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat, així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d’expressió Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment incorporats a l’art musical La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells…