Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica a la Universitat de Lieja, i després, amb C Lévi-Strauss i E Benveniste a l’École des Hautes Études de París i amb R Jakobson i N Chomsky al Massachusetts Institute of Technology Compaginà els estudis lingüístics amb la formació musical Nomenat professor de lingüística a la Universitat de París el 1968, impartí la docència a Vincennes i, després, a Saint Denis Encara que no fou principalment musicòleg, feu valuoses aportacions en el camp de la semiòtica en la música Escriví una sèrie d’articles sobre el tema, com per exemple Méthodes d’analyse en…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…

Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…

Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…

El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella manifestació…

Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…