Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Brazílio da Cunha Luz Itiberê
Música
Compositor i investigador musical brasiler.
Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular 1934 i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic 1942 Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro Les obres que més el feren destacar foren les de piano Invocação, canto e dança…
Lucas Ruiz de Ribayaz
Música
Arpista, guitarrista i compositor castellà, de la biografia del qual s’ignoren moltes dades.
En el seu tractat Luz y norte musical Madrid, 1677 diu que havia viatjat " a regiones remotas y ultramarinas " també se sap que fou clergue, amb un benefici canònic de la collegiata de Vilafranca do Bierzo En el tractat abans esmentat, un dels més importants de la segona meitat del segle XVII, es fa ressò de l’obra de Gaspar Sanz 1674, com també d’A Lorente i de J del Vado
Carlos Cano
Música
Cantant andalús.
Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El…
Josep Maria Tarridas i Barri

Josep M. Tarridas i Barri
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Compositor.
Fundador de l’orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar, i de la cobla Llevantina, de Calella de la Costa, que dirigí durant dotze anys, i de la qual fou també primer tenora i tible Compongué obres per a orquestra simfònica, per a banda i per al cinema, com Mi barco velero o A la luz de la luna Però la composició que el feu famós fou el pasdoble Islas Canarias Malgrat viure molt de temps fora de Catalunya seguí component sardanes, de les quals destaquen Melangia , Hores que volen , Quan els ulls parlen , L’espill de l’agulla , Units per un ideal per a cinc cobles i La mel als…
Diego Ortiz
Música
Teòric musical i compositor castellà.
La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la manera d’…
Jorge de Guzmán
Música
Teòric musical espanyol actiu al final del segle XVII i principi del segle XVIII.
Treballà a les catedrals de Toledo, Palència i Sevilla Fou el responsable de la interpretació del cant pla a la catedral de Cadis entre el 1686 i el 1709 Escriví l’extens tractat Curiosidades de Cantollano, sacadas de las obras del Reverendo don Pedro Cerone de Bérgamo, y de otros autores dadas a luz a costa de Jorge de Guzmán, natural de la ciudad de Cádiz, en donde actualmente exerce el Oficio de Sochantre de la Santa Iglesia Cathedral en dicha Ciudad Madrid, 1709, destinat a l’ensenyament del cant pla al seminari de San Bartolomé El caràcter marcadament pràctic de l’obra és el…
Josep Maria Tarridas i Barri
Música
Compositor i director català.
Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, i fou intèpret de tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A la luz de la luna També és…
Rebeldes
Música
Grup de rock format a Barcelona el 1979 per Carlos Segarra (veu i guitarra), Moisés Sorolla (bateria) i Aurelio Morata (baix).
Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys cinquanta Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly La formació canvià a mitjan anys vuitanta amb la incorporació de Dani Nello saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996, Jorge Rebenaque teclats i Sergi Manobens baix El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal , Mediterráneo o Bajo la luz de la luna Seguiren En cuerpo y alma 1990, Tiempos de rock'n'roll 1991, La rosa y la cruz 1993, Esto es…
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…
Armando Manzanero
Música
Cantant de boleros i productor musical mexicà.
D’origen maia, rebé la primera influència musical del seu pare, fundador de l’orquesta típica Yucalpetén Inicià estudis de música a l’escola de belles arts de la seva ciutat natal, que completà a Ciutat de Mèxic De vocació precoç, compongué la primera cançó als quinze anys, i el 1951 es professionalitzà com a pianista acompanyant cantants com Pedro Vargas o Olga Guillot El 1957 fou contractat com a director de la branca mexicana de CBS International i el 1959 publicà el seu primer disc, Mi primera grabación Amb la cançó Voy a apagar la luz , aconseguí el seu primer gran èxit, al…