Resultats de la cerca

El seu text s’inspira en el personatge popular femení del mateix nom que representa una dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç Dividida en dues parts, la pri- mera -sempre en ball rodó- sembla tenir un origen antic, i molt probablement derivat de la boulangère francesa El mateix nom ha designat un ball rodó infantil que a Mallorca ha adoptat el nom de ’balanguera'

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de suposar un…

Literalment "edat nova", el new-age és un nom per a un fenomen entre comercial i musical, que busca promoure la pau interior de les persones, amb aspiracions transcendentals Els seus orígens es troben en el relaxament de la psiquedèlia, les sessions de meditació transcendental, el jazz i la música electrònica, i com a reacció al frenesí del pop-rock Els guitarristes Leo Kotte i John Fahey en foren els pioners, seguits de Brian Eno i Mike Oldfield Més tard se n’hi afegiren d’altres, com Jean Michel Jarre, Kitaro o Andreas Vollenweider Les cançons d’aquest estil són tranquilles, harmòniques,…

Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir…

Com que aquesta cançó era utilitzada com a refrany comentat poèticament amb cobles glossadores, el terme passà a indicar la composició global cançó-refrany i estrofes glossadores Durant el Renaixement la cançó tradicional fou tractada polifònicament pels compositors més notables, entre els quals destaquen Juan del Encina, Mateu Fletxa el Vell, Pedro de Pastrana, Cristóbal Morales i Juan Vásquez Al s XVII es convertí en una cantata per a veus i instruments de caràcter religiós, i els compositors més notables foren JBComes, ATHortells, MRomero, JCererols i PRabassa Al s XVIII inicià la seva…

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments extensos de tres…

Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…

La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…

També es refereix a una forma musical basada en l’aplicació continuada d’aquest principi Atès que el desplegament de la forma musical manté un equilibri entre unitat i varietat, entre recurrència i novetat, la variació és un principi compositiu essencial de la música i engloba des dels petits canvis en una repetició fins a la producció, per derivació, d’un nou material La presència, en diferents graus, de la variació en els models formals més elementals com el període, la sentence , la forma binària i la ternària documenta el caràcter fonamental d’aquest procediment, caràcter que s’accentua…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades…