Resultats de la cerca

Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del contrapunt És…

Fou mestre de capella en diverses ciutats El 1635 ho era a la catedral de Crema, des del 1644 a Piacenza i entre el 1648 i el 1666 a Novara El 1650 competí pel mateix lloc a la catedral de Milà, però el càrrec va recaure en MA Grancini El 1699 tornà a intentar-ho, tot competint amb F Bagatti i G Legrenzi Aquesta vegada obtingué l’esperat nomenament i ocupà la plaça fins a la seva mort Grossi fou un prolífic compositor de música religiosa En la seva immensa producció de més de 500 obres destaquen les misses, salms, lletanies, motets, magníficats i concerts eclesiàstics Tot i la seva innegable…

Estudià lleis a la Universitat de Frankfurt de l’Oder i viatjà a Breslau, on cursà els seus estudis musicals sota la direcció dels músics locals El 1736 formà part, com a violista baix, de l’orquestra del príncep hereu de Prússia, el futur Frederic el Gran Prengué part activa en l’organització musical d’actes socials i les seves sèries de concerts setmanals adquiriren gran reputació i influència Com a compositor fou molt admirat i respectat pels seus comtemporanis Durant la seva estada a Berlín compongué el seu Te Deum 1748 per a la inauguració de l’església de Saint Hedwig, i la música…

Dotat d’un talent excepcional, rebé les primeres classes de música del seu pare Estudià amb G Valentini a Viena, composició amb G Carissimi a Roma i, probablement, també estudià amb G Frescobaldi La seva primera obra coneguda, una ricercata , fou publicada en Musurgia universalis 1650, amb grans elogis per part de l’autor del llibre, el teòric A Kircher El 1656 fou mestre de capella de la cort de l’elector bavarès a Munic, on estrenà la primera òpera, L’Oronte 1657, composta per a inaugurar el teatre d’aquesta ciutat El 1658, Kerll fou convidat a tocar l’orgue i a compondre una missa amb…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques…

La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Si bé la seva producció musical no és…

Vida i obra Fou deixeble de l’escola de Cabanilles  cap al 1690 El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i el 1715 organista a perpetuïtat de l’església dels Sants Just i Pastor, també de Barcelona Renuncià a aquest càrrec per exercir-lo al convent de Las Descalzas Reales de Madrid Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se prevere, condició necessària per a exercir Les seves obres per a orgue s’han conservat gràcies al manuscrit del seu deixeble Antoni Català, llicenciat en orgue, amb el títol Música de órgano del Sr Joseph Elias 1717, que comprèn…

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…

Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…

Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…