Resultats de la cerca

El terme és aplicat també a la música música visigòtica i als altres elements que fan referència a aquesta mateixa litúrgia

És una de les famílies del cant litúrgic occidental durant l’Edat Mitjana, juntament amb el cant gregorià, l’ambrosià o el gallicà Constitueix el cant propi de la litúrgia hispànica, també anomenada visigòtica o mossàrab, tot i que aquestes dues denominacions presenten força problemes Els orígens de la litúrgia hispànica cal cercar-los molt abans de la dominació musulmana de la Península Així, l' Oracional de Verona , manuscrit litúrgic de l’any 700 i arribat a Itàlia des de la diòcesi de Tarragona, demostra que en aquella data la litúrgia hispànica ja estava plenament consolidada Els…

Té una importància especial en l’estudi de l’antic cant litúrgic Fou justament sota el títol de Paléographie musicale que els benedictins de Solesmes J&Pothier i A&Mocquerau iniciaren la collecció de facsímils dels principals manuscrits de cant gregorià, ambrosià, mossàrab i gallicà Als Països Catalans es destaquen els estudis de Gregori Suñol, Higini Anglès i Miquel Altisent

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb Casiano Rojo, i El…

Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en collaboració amb…

En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan segle IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del segle IX i començament del segle XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor segles XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al segle XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n coneixen a la…

Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en mètodes moderns…

Ha estat identificat amb el compositor Johannes Wreede, natural de Bruges, del qual es coneixen algunes obres litúrgiques en un manuscrit conservat a la Capella Sixtina A partir del 1476 Urreda era actiu com a cantor a la capella del duc d’Alba, García Álvarez de Toledo El 1477 ocupà el càrrec de mestre de capella al servei de la cort de Ferran d’Aragó, on restà almenys fins el 1481 De la seva producció s’han conservat diverses composicions religioses, entre les quals destaca un himne a quatre veus sobre la melodia litúrgica mossàrab del Pange lingua També escriví diverses cançons profanes,…

Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del qual es feren…

Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…