Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
nadala
Música
Cançó de Nadal.
Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes…
Lluís Maria Millet i Millet
Música
Músic.
Estudià a l’Escola Municipal de Música i amplià estudis amb Vicenç Mde Gibert El 1945 fou nomenat director de l’Orfeó Català, càrrec que deixà el 1977, i fou professor de solfeig, d’història de la música i d’estètica Les seves principals obres són el poema coral Agar, Poema nadalenc , per a solistes, cor i orquestra, El rústec villancet , per a quatre veus, etc Fou autor de cançons, sardanes i obres religioses
simbomba
Simbomba de llautó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de membrana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol-, llautó, fusta, etc, que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions familiars o…
Cançoner del duc de Calàbria
Literatura catalana
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals publicada a Venècia el 1556 amb el títol de Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.
Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català — Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35—, una que imita el gascó — E la don don, Verges Maria núm 45— i dues escrites en portuguès — Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54— Totes les peces es…
, ,
ensalada
Literatura
Música
Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la península Ibèrica al s. XVI. La denominació es deu als elements heterogenis que la integren.
És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…
música de Cambridge
Música
Música desenvolupada a Cambridge (Anglaterra), seu de la Cambridge University, nucli principal de la vida musical.
Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…
música de Vic
Música
Música desenvolupada a Vic (Osona).
Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…
drama litúrgic
Música
Representació cantada que constitueix el precedent més llunyà del drama líric.
Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica de què es té…
oratori
Música
Obra escrita normalment per a solistes vocals, cor i orquestra en la qual es narra una història, normalment sacra, que no és representada.
El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…