Resultats de la cerca

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera homònima l’…

Durant el període comprès entre els segles XV i XVIII, aquest llinatge es distingí per la seva protecció envers la música i les arts Destacaren per aquest fet Leonello d’Este 1441-50, creador de la primera capella musical que tingué la cort d’aquesta família noble a Ferrara, i Hèrcules I m 1550, per a qui Josquin Des Prés compongué la Missa Hercules Dux Ferrarie , que convertí la ciutat italiana en un dels centres musicals més importants de l’Europa del moment Durant el segle XVI, la capella musical dels ducs de Ferrara comptà amb músics de la talla d’Antoine Brumel, Adriaan Willaert o…

Fill de Nicolas Couperin i parent de François Couperin el Gran , el 1752 contragué matrimoni amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, filla d’un famós constructor de clavicèmbals D’aquesta unió tingué quatre fills, dels quals Pierre-Louis, Gervais-François i Antoinette-Victoire es dedicaren a la música El 1748 succeí el seu pare com a organista de Saint-Gervais, i posteriorment ho fou també de la Sainte Chapelle 1760 i Notre-Dame El 1780 entrà al servei reial com a organista del rei Amb la família i els deixebles actuà corporativament, assegurant, així, les funcions en molts dels llocs de treball…

És el primer membre de la nissaga dels organistes vigatans coneguts amb l’àlies de Vila Es formà a la capella musical de la catedral de Vic i, posteriorment, a la de Barcelona Seguí la vocació eclesiàstica i obtingué diversos beneficis a les seus de totes dues ciutats el 1519 li fou conferida la dignitat canonical a Vic Es conserven dades incompletes de la seva regència del magisteri de l’orgue de les catedrals de Vic 1516-27 i de València 1510 i 1534-38 El 1536 instituí una fundació amb el capítol barceloní que permeté reconstruir l’orgue en canvi de l’adquisició del títol d’…

Pertangué a una vella nissaga de músics del Baix Empordà Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la illusió , etc

Fou membre de la nissaga de músics vigatans coneguts amb l’àlies de Vila , que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII Ferran provenia d’una rica família de mercaders de Vic i era nebot de Pere Alberc i Ferrament , organista de la catedral de Barcelona Alberc sollicità l’assistència d’un organista coadjutor del capítol barceloní al març del 1580 per a aquest fi, el capítol feu publicar un edicte a les ciutats de Vic i Barcelona, on convocava els membres de la nissaga musical iniciada per Pere Vila , tal com ho establien els pactes signats per aquest darrer i…

Descendent d’una nissaga d’organistes notables, és considerat el precursor dels grans clavecinistes francesos Fou primer clavecinista de cambra de Lluís XIV després del 1655 la seva fama minvà i fou desposseït del càrrec 1662 Tingué nombrosos deixebles, entre els quals els Couperin, Jean-Henri d’Anglebert, Robert Cambert, etc Fou amic de Constantijn i de Christiaan Huygens el darrer formà part del grup dels Honnêtes Curieux, que conreà la música a París i que ell havia fundat Deixà, entre altres obres, diversos llibres de Pièces de Clavessin 1670

Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou…

Probablement provenia d’una nissaga familiar de músics i estava emparentat amb Miquel Rosquelles, actiu com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre el 1669 i el 1684 Vers el 1770 era violinista de la catedral de Barcelona i el 1774 ingressà en la capella reial de Madrid En aquesta ciutat excellí com a intèrpret de concert, i actuà com a solista en els concerts que tenien lloc al teatre de Los Caños del Peral Escriví tres sonates per a violí i baix Hi ha tres compositors posteriors que probablement tenen algun parentiu amb Jaume Rosquelles i Miquel Rosquelles…