Resultats de la cerca

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

Indica un tempo lleugerament més ràpid i menys solemne que el largo Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent que porta aquesta indicació El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc i GF Händel Comfort ye del Messiah , Ombra mai fù de Serses , etc Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky…

Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i Manresa És…

Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la…

Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat nombrosos…

Estudià medicina a la Universitat de Viena, mentre duia a terme la seva formació com a cantant al conservatori G Mahler el contractà a l’Òpera de la capital austríaca, on romangué durant trenta-tres anys i on el 1911 interpretà el paper den l’estrena vienesa d' El cavaller de la rosa El 1902 fou Hagen El capvespre dels déus i Gurnemanz Parsifal al Festival de Bayreuth i entre el 1906 i el 1910 destacà en diversos personatges mozartians a les Festes Mozart, origen del futur Festival de Salzburg El 1919 estrenà a Viena La dona sense ombra , de R Strauss, en el paper de Barak També cantà al…

Estudià música a Graz, on debutà el 1911 Romangué fins el 1915 en aquesta ciutat i el 1919 debutà a l’Òpera de Viena amb l’estrena de La dona sense ombra R Strauss, en el paper d’Esperit Missatger Entre el 1922 i el 1938 actuà de manera ininterrompuda al Festival de Salzburg, on destacà en El rapte del serrall , i del 1931 al 1942 ho feu al de Bayreuth, on es convertí en intèrpret de referència dels papers wagnerians, especialment de Wotan L’anell del Nibelung i Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg Des del 1935 fou membre de l’Òpera de Berlín Actuà també en teatres de França,…

Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI Cajkovskij, G…

Actiu des dels anys cinquanta, l’addicció a les drogues dificultà la seva carrera i no enregistrà cap títol fins l’any 1961, en l’àlbum collectiu Sounds of Synanon , produït des d’un centre de rehabilitació de toxicòmans de Synanon Després romangué més aviat a l’ombra fins el 1973, any en què firmà un contracte amb el segell Pablo i enregistrà Virtuoso , el seu primer disc en solitari Poc després inicià una extensa llista d’enregistraments amb artistes com Oscar Peterson Porgy & Bess 1976, Ella Fitzgerald Take Love Easy 1973, Count Basie Kansas City Five 1977 i Duke Ellington Duke’s…