Resultats de la cerca

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols…

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols…

Estudià al Conservatori de Sofia i debutà el 1967 a l’Òpera de Leipzig El 1972 cantà a Berlín i s’imposà amb personatges operístics mozartians Herbert von Karajan la inclogué en les òperes i els concerts del Festival de Salzburg És considerada una extraordinària intèrpret de Mozart i Strauss, però també ha cantat amb èxit papers de Verdi i Puccini De les seves actuacions cal destacar-ne la interpretació a Simon Boccanegra , de Verdi

Després de servir al duc d’Oldenburg, marxà a Londres i a París, on visqué del 1847 al 1870 Fou reconegut com a bon clarinetista i, alhora, com a brillant pianista La seva obra compositiva és extensa, tot i que la major part és formada per transcripcions, variacions, fantasies i arranjaments operístics Entre el 1870 i el 1880 visqué a Londres, on també obtingué el reconeixement que s’havia guanyat a París amb els seus concerts als salons privats

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts

El repertori francès era format per pièces d’harmonie , grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle Emigrants moravis exportaren l' harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX

Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra…

Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat…

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi…