Resultats de la cerca

Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí…

El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…

És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki

Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes són el dubte…

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

Vida Encoratjat pel seu pare, a vuit anys inicià els estudis de violoncel, que, juntament amb el batxillerat, acabà el 1922 Foren, però, les converses mantingudes amb Enric Roig, posseïdor d’una vasta cultura, les que el dugueren a interessar-se per tota mena de creacions plàstiques i literàries, i que influïren de manera clara en la formació de la seva personalitat artística Abans de tenir vint anys entrà en contacte amb els cercles intellectuals de la ciutat, freqüentant l’estudi de l’arquitecte Ramon Sastre, on se celebraven reunions periòdiques a les quals assistien poetes i músics Durant…

Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…