Resultats de la cerca

Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer havia compost…

Estudià a la Sorbona i a la Universitat de Berlín amb Philipp Spitta Es doctorà el 1894 amb les tesis Les Rapports de la musique et de la poésie considerées du point de vue de l’expression i De Parabaseos partibus et origine El 1888 començà a fer classes als instituts Condorcet i Louis-le-Grand L’any 1901 fundà la "Revue d’histoire et de critique musicales", que el 1904 es convertí en la "Revue musicale" Collaborà com a crític musical en moltes revistes i diaris Entre el 1904 i el 1912 ensenyà història de la música al Collège de France Les seves lliçons foren publicades amb el…

Començà a estudiar piano de molt jove, i completà la seva formació a la Universitat d’Estocolm Atret pel jazz , el rock , el pop i la música electrònica, el 1993 fundà el trio EST amb Magnus Oeström bateria i Dan Berglund contrabaix, que aconseguí un creixent reconeixement, primer a Suècia i posteriorment a la resta d’Europa, el Japó i els Estats Units gràcies a una original fusió de diversos gèneres musicals, èxit que depassà de molt el cercle habitualment restringit dels afeccionats al jazz En les interpretacions el grup tendia a ignorar la separació entre solista i…

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…

Els anys vint viatjà per Europa, el nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud De retorn als EUA 1929, inicià una fructífera activitat com a compositor de produccions teatrals i fou aconsellat per compositors com VThompson, SRevueltas i, especialment, ACopland Casat el 1937 amb l’escriptora Jane Auer, més coneguda pel nom de casada, Jane Bowles , els anys quaranta s’establí a Tànger i esdevingué una figura aïllada del món intellectual nord-americà Més tard, el moviment contracultural el reivindicà com un dels seus referents Com a compositor, és autor de peces generalment breus de gran inventiva…

Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991 El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry El 1993 comptà amb el productor Steve Albini Pixies, Nirvana en el seu segon treball, Rid of Me , i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love , un disc on collaboraren Joe Gore guitarrista de Tom Waits, Eric Drew Feldman Captain Beefheart, Frank Black i el productor Flood U2 El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point , en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini, i participà…

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…

Vida Estudià lleis a Cambridge i es doctorà en física a la Universitat de Caen, Normandia, l’any 1605 Era membre d’una família acomodada i, fruit del seu pas per Cambridge, durant tota la seva vida mantingué importants contactes amb la noblesa, fet que afavorí l’acceptació i difusió de la seva obra Com a creador, s’inicià en la poesia, camp en el qual gaudí de cert èxit Aviat, però, començà a guanyar celebritat per les seves cançons per a llaüt Les primeres aparegueren en un recull editat el 1601 per Philip Rosseter, A Book of Ayres La seva obra està formada essencialment per cançons amb…

Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…

Vida Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515 És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de Rouen També fou…