Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon copejat de manera indirecta Consta d’un petit cilindre de fusta de parets gruixudes, amb dos talls o obertures laterals i obert per un extrem a l’altre extrem hi ha un mànec de la mateixa fusta A la base del cilindre, és a dir, a la part més pròxima al mànec, hi ha clavades -en posició creuada amb les obertures laterals- dues llargues làmines d’acer amb una petita bola de fusta a l’extrem El so es produeix per sacseig, en picar les dues boles el cilindre obert Joguina infantil de caràcter popular, actualment també es construeix amb…

De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa…

Estudià dret, i música amb JK Wisner von Morgenstern Després d’algunes obres primerenques d’èxit ràpid, l’òpera Ljubav i zloba 'Amor i malícia', 1845-46 el convertí en el capdavanter del primer Romanticisme a Croàcia i l’iniciador de la música nacionalista dels eslaus del sud El 1847 anà a Praga a perfeccionar-se amb B Kittl i KF Pitsch En aquest període compongué cançons i les obertures Jugoslavenka 1848 i Bellona , inici de la seva altra gran òpera, Porin 1848-51, no estrenada fins el 1897 La repressió posterior a les revoltes del 1848 l’obligà a deixar la música Les seves composicions…

Inicià els estudis de violoncel a Leningrad i posteriorment els perfeccionà a Moscou amb M Rostropovič, però aviat tornà a Leningrad per estudiar composició amb B Arapov En general, la seva música no ha seguit mai cap forma preestablerta, i sempre presenta algun element insòlit Així, ha creat una manera personal de viure i fer viure el fenomen musical, totalment independent dels circuits i els sistemes habituals En la seva obra es poden trobar des d’un striptease coreogràfic 1966 o la inclusió del rock Rock pagà , 1982 fins a situacions extremes, com a Solaris 1980, per a 35 gongs javanesos…

Fill de pare gallec i mare basca, és un personatge clau per a entendre la irrupció al principi dels anys noranta de l’anomenada música mestissa L’antecedent de la seva carrera en solitari es troba en el grup de rock mestís Mano Negra, que es convertí en un referent per a introduir les arrels llatines en música d’ascendència anglosaxona, motiu pel qual se l’anomena The Clash llatins Entre el 1989 i el 1994 Mano Negra publicà cinc treballs que establiren el que el grup anomenava patchanka música enèrgica, festiva, multicultural i multilingüística, i carregada de referents procedents de la…

El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en…

El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…

Compaginà els estudis de filologia i estètica amb els de música Feu composició amb Z Fibich 1895-1900, de qui, amb el temps, esdevingué collaborador i amic Exercí de professor de txec i d’alemany, però finalment es dedicà a la música de manera exclusiva Dirigí l’Òpera del Teatre Vinohrady de Praga i la del Teatre Nacional del 1920 al 1935 En aquests quinze anys programà i dirigí nombroses òperes d’autors contemporanis seus, com Wozzeck , d’A Berg, o obres de Z Fibich, V Novák i L Janácek La seva producció s’anà desenvolupant des del neoromanticisme, amb paleta orquestral brillant i una…

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la…