Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
microsolc
Electroacústica
Música
Disc proveït de microsolc.
Els microsolcs foren ideats el 1948 i giren a una velocitat de 33 1/3 o de 45 rpm Des del final del anys vuitanta, aquest sistema tendeix a desaparèixer i a ésser substituït pel disc compacte disc
berimbau

Berimbau brasiler tradicional
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Arc musical del Brasil.
Es toca fregant la seva única corda amb un pal que sosté la mà dreta, mentre es fa sonar un sonall anomenat caxixi que sosté la mateixa mà Ocasionalment pot estar proveït d’un ressonador -mitja carbassa- que va lligat a la meitat inferior de l’arc És un instrument original de l’Àfrica i s’utilitza per a acompanyar la capoeira , dansa típica de Bahia
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la baixa edat mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors els quals allotjava sovint en la pròpia casa.
Era proveït per contracte i retribuït En els oficis divins era supeditat al cabiscol escola de cant En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral com en el cas de Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a la ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides…
castanyoles
castanyola
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball…
gaita
Música
Instrument aeròfon, del grup dels de doble llengüeta, com l’oboè, i afí a la cornamusa.
Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia,…
chalumeau
Música
Instrument de la família del vent-fusta, antecessor del clarinet, emprat sobretot al segle XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…
fonògraf

Fonògraf
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.
Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…
,
contrafagot

Contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es…
gramòfon

Gramòfon del 1910
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…