Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Adrià Puntí
Música
Cantant, de nom real Josep Puntí i Fàbregas.
Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…
Magí Puntí i Ferrer
Música
Organista i compositor català.
Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la Misericòrdia, a Lleida A…
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Romancerillo catalán
Música
Col·lecció de cançons tradicionals catalanes publicada per Manuel Milà i Fontanals el 1882 a Barcelona, la més completa i la més seriosa de les aparegudes a Catalunya al segle XIX.
Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i…
Picap
Música
Segell discogràfic independent creat el 1983.
Fundat per Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, nasqué amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català El 1984 publicà les primeres quatre referències del seu catàleg Oslo, Programa, Rockson i Javier Asesin El seu extens catàleg inclou obres de pop, rock , jazz , flamenc i folk i hi destaquen treballs de noms de referència de la música catalana, com ara Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Sau, Pep Sala, Adrià Puntí, Al Tall, Grup de Folk, Joan Amèric, Max Sunyer, Héctor Vila i Xesco Boix El 25 de setembre de 2004 celebrà el vintè…
Francesc Pujol i Pons
Música
Compositor, director i musicòleg català.
Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la basílica de la…
Josep Ribera i Miró
Música
Músic.
Germà de Cosme Ribera Fou deixeble de Ll Boixet, M Puntí, Josep Marraco i de Mateu Ferrer Organista de Sant Joan de Vilassar 1860-64 i mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, formà part de les orquestres del Teatre Principal i del Liceu, aquesta darrera sota la direcció del seu germà Fundà i presidí la Societat Barcelona de Quartets i presidí la Societat de Concerts També dirigí l’orquesta de la Societat Coral Euterpe de Barcelona Escriví Madreselva 1868 per a gran orquestra, Primera simfonia sobre motius populars catalans 1878 i Simfonia Bètica 1879, premi al mèrit…
Josep Campabadal i Calvet
Música
Compositor català.
Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i mestre de capella a…
Josep Ribera i Miró
Música
Compositor, director i organista català, germà de Cosme Ribera.
Vida Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès a la catedral de Barcelona com a tiple, on estigué -com el seu germà- sota el mestratge de M Ferrer i J Marraco Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 anà a Barcelona, on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i del Teatre Principal Aviat mostrà la seva vàlua com a compositor i guanyà diversos premis, com ara el convocat per la Reial Acadèmia Filharmònica de Cadis, amb la…
Joan Sariols i Porta
Música
Compositor, contrabaixista i director català.
Començà els estudis musicals a Reus amb J Biosca El 1829 entrà com a escolà de la capella de música a la seu nova de Lleida Allí estudià solfeig, contrapunt, piano i orgue amb M Germà, J Ariet i A Mercè Segons B Saldoni i M Puntí, també hi estudià contrabaix En aquesta època començà a compondre obres de tipus religiós i tocà el contrabaix en algunes formacions instrumentals lleidatanes Quan el 1837 es dissolgué la capella, retornà a Reus i tocà en cafès Acabà ingressant en una banda, on tocà el figle i el fiscorn El 1841 es traslladà a Barcelona i estudià composició amb R Vilanova En aquesta…