Resultats de la cerca

El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis…

Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i Enric Morera Escriví la seva primera sardana el 1923 Guanyà dos premis Concepció Rabell amb Trio en mi 1926 i amb Variacions per a orquestra i piano 1928, així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles 1926, La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada 1921, Infantívola 1922, Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada totes del 1936, etc Dels seus poemes simfònics destaca…

Estudià a Barcelona amb Lluís Millet i Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al costat dels republicans El 1939 retornà a Le Havre, on residí la resta de la seva vida dedicat a la composició musical Amb Concert per a quartet de corda i orquestra…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la basílica de la…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Fill de Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias i net de Francesc Monsalvatje i Fossas , fou deixeble de Lluís Millet, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també violí amb Francesc Costa La seva producció, àmplia i eclèctica, s’inicià amb Tres impromptus 1934, premi Concepció Rabell Altres obres premiades són Petita suite burlesca , per a violí i orquestra 1936, premi Pedrell, Simfonia mediterrània 1952, premi Ciutat de Barcelona, l’exòtic Cuarteto indiano , premi Samuel Ros, Calidoscopio 1955, premi extraordinari del…

Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…

Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…

Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…