Resultats de la cerca

Rebé lliçons d’orgue de FG Klingenberg, alumne de D Buxtehude, i més tard estudià a Halle, on tingué ocasió d’escoltar FW Zachow, virtuós d’aquest instrument i mestre de GF Händel El 1694 està documentat com a organista a Soldin i el 1704 era a Berlín, on ingressà com a cantor al Friedrich-Werder Gymnasium Fuhrmann fou un tractadista erudit i un músic molt experimentat, amb una visió molt àmplia sobre diversos aspectes de la música del seu temps Com a musicògraf, els seus escrits tenen avui una importància indiscutible com a font d’informació sobre la música religiosa de l’època de JS Bach…

Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613

Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan referència al…

N’hi ha de dos tipus horitzontal i vertical L’episema horitzontal ja s’utilitzava a l’Edat Mitjana Pot aparèixer sobre una sola nota o sobre un neuma de dues o més notes, indicant la seva perllongació Els monjos de Solesmes País del Loira opinen que es tracta d’una perllongació breu, davant d’altres estudiosos que pensen que indica un desdoblament del valor de la nota o notes que afecta L’episema vertical indica l’ictus del ritme, i la seva utilització no obeeix regles fixes

La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana…

Són escasses les dades que es tenen sobre la seva biografia, i sovint ha estat identificat amb un monjo benedictí actiu a Gegenbach Realitzà una important contribució a la teoria musical de l’època amb el tractat Der wohl unterwiesene General-Bass-Schüler 1751, la primera part del qual inclou els fonaments per a la interpretació dels instruments de tecla, així com els principis de la numeració del baix La segona part tracta dels acords sobre tots els graus de l’escala, les regles sobre les progressions i la preparació i resolució de les dissonàncies, entre altres qüestions Hahn…

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els…

Estudià a Roma amb Francesco Foggia i el 1673, quan només tenia setze anys, fou nomenat mestre de capella a la població de Monterotondo, prop de la capital italiana El 1676 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Rieti i posteriorment exercí funcions similars en diverses esglésies de Roma, com Sant Joan del Laterà o la Capella Giulia Entre el 1692 i el 1731 fou el responsable de les interpretacions musicals que promovia el cardenal Pietro Ottoboni Pitoni fou un compositor prolífic de música religiosa Escriví més de 3 000 obres sacres, entre misses, salms, himnes, càntics i motets En elles es…

Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…

Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…