Resultats de la cerca

S'ha transmès sobretot a través de les dues principals escoles modernes, la de Mossul Iraq i la de Charfet Líban, i ha estat coneguda a l’Occident gràcies al recull de JJeannin, Mélodies liturgiques syriennes 1924 Transmesa sobretot oralment, però amb una notació semblant a l’ecfonètica bizantina, la música siríaca té, com la bizantina i l’armènia, un sistema de vuit modes quatre d’"autèntics” i quatre de “plagals”, als quals hom dóna els noms àrabs Els reculls de melodies siríaques anomenats sovint, Beṯ Gāzā , que serveixen de models a moltíssimes d’altres, tenen les peces patró…

Va estretament unit a la tradició poeticolitúrgica Així, cal esmentar, ja als segles II-III, els himnes de Bardesanes, a Edessa, compostos per a ser cantats a l’església, i, posteriorment, i per a contrarestar la doctrina poc ortodoxa de Bardesanes, els himnes de sant Efrem de Nísibis segle IV, a la mateixa Edessa Les principals formes himnòdiques cantades en les esglésies de tradició siríaca són memra , madraixa , 'onita , soguita , 'enyana i tesbohta Com en la tradició bizantina, també la música litúrgica siríaca coneix el sistema de vuit tons o modes, l' okt´…

Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, …

És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era un text…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant…

Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es diu que la…

La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són anomenades…

Consta de diverses estrofes o estances bate , amb un refrany onita per a intercalar com a resposta després de cada estrofa El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem m 373 La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion

Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més…