Resultats de la cerca

En el mode major és a distància de 6a M, i en el mode menor, de 6a m ascendent respecte de la tònica la en do major i la ♭ en do menor, tot i que en mode menor també es pot trobar a interval de 6a M Un altre nom usat sovint és superdominant, amb la qual cosa s’assenyala que es tracta del grau immediatament per sobre del cinquè La denominació submediant deriva de la posició simètrica de la tònica respecte de les seves dominants, la dominant superior, el cinquè grau, i la dominant inferior, el quart grau o subdominant De la mateixa manera que el tercer grau és la mediant per estar situat entre…

El tritus authentus corresponia al cinquè mode, també anomenat mode lidi , i el tritus plagalis , al sisè mode o mode hipolidi

A partir del segle X esdevingué l’equivalent del la modern, sisè grau de l’escala de do La A és utilitzada encara en l’actual notació alemanya i anglosaxona

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De…

És el mode comú al cinquè autèntic i sisè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tritus 'tercer', perquè és el mode basat en la tercera de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de fa, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions La característica principal del mode lidi és l’interval de 4a aug format entre els seus primer i quart graus S’anomena nota vienesa l' appoggiatura de 4a aug en un acord de subdominant

Es tenen poques dades sobre la seva biografia Se sap que treballà a París amb Pierre Attaignant, un dels primers editors de música de França Ha passat a la història sobretot per la seva música instrumental Dels sis volums de les Danceries publicats per ell i que contenen obres d’autors diversos, el sisè és ocupat per les seves pròpies composicions Entre els tipus més corrents de dansa, presents tant en aquest volum com en els cinc restants, hi ha pavanes, gallardes, corrandes i alemandes També es poden trobar peces polifòniques, en l’arranjament de les quals Gervaise intervingué…

Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una…

Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià…

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en…

El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular