Resultats de la cerca

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de manera…

A grans trets consisteix en un seguit de variacions sobre un basso ostinato harmonitzat d’una manera molt simple alternança tònica-dominant, sovint manllevat d’entre els típics de la romanesca

Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana En el jazz , l’exemple d’utilització més típic es troba en l’orquestra de Count Basie

Malgrat que el contingut musical no és gaire dens, conté algunes troballes harmòniques que l’autor desenvolupà en obres posteriors i és un dels productes més típics del verisme o naturalisme operístic italià La seva autenticitat teatral n'ha fet l’òpera més popular de Puccini Ruggiero Leoncavallo escriví una òpera homònima Venècia 1897

Encara que el terme no impliqui diferències formals amb la fuga Kleine Fuge de l' Àlbum de la joventut de R Schumann, en ocasions pot haver-hi diferències importants de construcció, com a la fughetta variació 10 de les Variacions Goldberg , de JS Bach, que té una inusual estructura bipartida i, en canvi, no té els típics episodis que separen les entrades del tema

La tradició popular se centra en cançons o dainas que remunten a l’edat mitjana Instruments populars típics són el kokle o arpa, els bungas o timbals i diversos tipus de trompes Més tard, la influència germànica i italiana dominà la vida musical, centrada sobretot a Riga, on Wagner fou director d’orquestra 1837-39 La dominació russa restringí la vida cultural fins a la independència 1918 L’any següent fou inaugurada l’Òpera de Riga Aviat es destacaren diversos autors, com A Kaliniṇš, autor d’òperes, com Banuta 1920 i Hamlet 1936, F Mediṇš i A Jurjaṇš, musicòleg i autor de música…

Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les…

Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb instruments La…