Resultats de la cerca

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…

Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes Cançó d’amor i de guerra , 1926 El 1939 s’exilià a França, on actuà S'establí a Perpinyà 1944, on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual El seu germà Josep Claramunt i Mesa Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947 fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín…

S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd 1921-24 També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts 1923-29 Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de NA Malko a la meitat de la dècada del 1920 A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939 També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva editorial 1934-41 Fou…

Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La Publicidad No…

És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual La música…

Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat de vegades amb contingut polític, són l’element principal, juntament amb les allusions sexuals Afí a la comèdia musical, el music-hall , el cabaret, l’opereta, la revue que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’…

Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…

Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més…

Vida És un dels principals compositors de sarsueles romàntiques Estudià a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral, fins que el 1835 es traslladà a Pamplona, on fou alumne de J Guelbenzu i M García A la capital navarresa es guanyà la vida com a professor de piano, tasca que compaginava amb els estudis de contrabaix i d’altres disciplines musicals Els seus coneixements de contrabaix li permeteren ingressar a l’Orquestra del Teatre de Pamplona El 1842 s’installà a Madrid, on treballà com a contrabaixista al Teatro del Circo i estudià al conservatori amb R Carnicer composició i P…