Resultats de la cerca

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…

S’inicià en l’àmbit musical tocant la guitarra, però a quinze anys abandonà aquest instrument i estudià el clarinet amb Lorenzo Tio Jr El 1913 reemplaçà Sidney Bechet en la banda de Freddie Keppard i el 1916 formà part de la Young Olympia Band El 1917 emigrà a Chicago, on treballà, entre d’altres, amb el trompetista King Oliver A partir del 1926 dirigí, a l’Apex Club de Chicago, el seu propi grup, un quintet que practicava l’estil New Orleans amb una particular composició instrumental -saxo alt i clarinet-, que li conferia una sonoritat distintiva Durant la major part dels anys trenta…

Estudià clarinet amb Lorenzo Tío, però, poc després, adoptà el saxòfon tenor Començà la seva carrera amb diversos grups de Nova Orleans El 1924 anà a Chicago a treballar amb Joe King Oliver mentre tornava gradualment al clarinet, que es convertí en el seu instrument principal Del 1928 al 1942 formà part de l’orquestra de Duke Ellington Durant aquest període desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per un to càlid a tots els registres i una gran fluïdesa en el fraseig De seguida esdevingué una de les veus més importants de la música d’Ellington, i sobresortí com a solista en moltes…

Fou impulsor del moviment musical i cultural Tropicalia, junt amb els seus companys de generació Maria Bethânia, germana seva, Gilberto Gil o Gal Costa Debutà el 1964 i adquirí popularitat gràcies a la cançó Alegria, alegria Entre els seus treballs discogràfics destaquen Jóia 1975, Qualquer coisa 1975, Outras palavras 1981, Cores, nomes 1982, Totalmente demais 1987, Fina estampa 1994 i Fina estampa ao vivo 1995 El 1998 publicà els discs Amanha , Livros i Prensa Minha , el 1999 edità Omaggio a Federico e Giulietta , el 2000 sortiren al mercat Bossa de Caetano i Orfeu , i el 2001 Noites do…

Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia Complement…

Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i collaborà en la…

Nascut a la comunitat gitana del barri de Gràcia, en la seva infantesa i joventut aprengué a cantar rumba catalana i boleros, i tingué com a mestre, entre d’altres, el seu oncle Antoni González, el Pescaílla , marit de Lola Flores A mitjan anys cinquanta començà a cantar professionalment amb el conjunt Ramon Evaristo y Orquesta Antillana Inicià aleshores una carrera d’èxit de cantant, i s’especialitzà sobretot en el bolero, gènere del qual es convertí en un dels principals intèrprets, amb un repertori de prop de tres-centes cançons, com ara Llévatela , Házmelo otra vez , Amor no fumes en la…

Rebé les primeres nocions de música del seu pare Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall 1924-28 Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert Els anys trenta inicià una intensa activitat de…

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció…

Vida Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques Cofundador de Côchlea, amb C Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel , Antropometria i Metamorfora Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges França, la Fundació Russolo-Pratella Varese, Itàlia, la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació sonora al…