Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
instrumentació
Música
Decisió sobre el timbre o els timbres d’una composició mitjançant una plantilla instrumental, i la manera de combinar i ajuntar els instruments d’aquesta, després de l’estudi i coneixement de les propietats, capacitats i possibilitats tímbriques dels instruments que la formen.
Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
doblatge
Música
Des del punt de vista tímbric, instrumentació d’una mateixa melodia o part melòdica amb més d’un instrument, bé a l’uníson o bé a altres intervals (generalment l’octava).
Els doblatges poden ser amb timbre únic és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica o amb timbres diferents sobreposats quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles o no identificables quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a reforçar una part melòdica, en…
disposició
Música
Situació relativa de les notes d’un acord.
En funció dels intervals entre les notes d’un acord es parla de disposició tancada quan les notes que el constitueixen, excepte el baix, no poden estar més juntes de disposició oberta quan les mateixes notes mitjançant canvis d’octava estan més separades, o de disposició mixta quan una part de l’acord té una disposició tancada, i l’altra part, una disposició oberta ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises S’entén per disposició tímbrica d’un acord la manera en què aquest està instrumentat, tenint en compte la relació que hi ha entre la collocació de les notes de l’acord quant al registre i…
orguenet
Música
Instrument musical que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
La seva sonoritat és semblant a la d’un piano, però amb timbres i campanetes incorporats Instrument típic de músics ambulants, adquirí una gran popularitat a Madrid, on era un element important en les verbenas o festes de barri
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen rus.
Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961
flautando
Música
Recurs tímbric emprat en alguns instruments de corda per a obtenir un so més o menys semblant al de la flauta.
Als instruments d’arc, aquest so s’obté passant l’arquet més lluny del pont del que se sol fer en l’execució normal De fet, s’arriba a passar lgairebé sobre l’extrem inferior del diapasó, i en la partitura s’indica amb l’avís sul tasto o sulla tastiera Altres instruments de corda pinçada obtenen timbres flautats amb la producció d’harmònics, com en les guitarres, les arpes i els saltiris
heterofònic
Música
Dit del so d’espectre complex produït per alguns instruments -sobretot melòdics- que es percep com una barreja de sons simultanis.
S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los
fagot
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent, de tubs cònics, talla estreta i amb el ressonador de llargària real.
També és conegut amb el nom de fagot oboè Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue
Anton von Webern
Anton von Webern
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina