Resultats de la cerca

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer…

Amb balades encomanadisses i peces ballables, es feu un nom en el món de la música al final dels anys setanta El seu primer gran èxit fou la cançó The Piano Man 1973 Tot i que la crítica no el deixà gaire bé, els seus discos del final dels anys setanta i el principi dels vuitanta, com The Stranger , 52nd Street o Glass Houses , es vengueren molt bé i foren mereixedors de diversos Premis Grammy Fou un dels primers músics de rock que reflectiren fidelment la situació en què es trobaven els soldats dels EUA que havien lluitat al Vietnam També fou un dels pocs artistes que, al final…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia…

Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de…

Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que…

El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la Simfonia…

Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment parallel a…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…