Resultats de la cerca

Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…

Ocupa terres planeres, de pendents suaus 171 m d’altura màxima, al SE, i terres baixes uns 20 m al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella Els conreus ocupen el 87,2% del terme 2 322 ha El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada El secà és destinat a ametllers 1 225 ha, cereals 1 088 ha, figueres 326 ha i garrofers, vinya i arbres fruiters…

La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…

Ocupa terres planeres situades per damunt els 100 m culmina a Son Gelabert, 201 m, i al puig de Son Pastereta, 202 m el 90,3% 1 570 ha de les terres són cobertes per sòls margosos del Burdigalià, que constitueixen magnífiques terres de conreu El 74,2% del terme és conreat predominen els cereals i el farratge 785 ha, i els fruiters de secà 374 ha El 73,6% de la terra és explotada directament pels seus propietaris La ramaderia comprèn uns 70 caps de bestiar boví, 200 d’oví, 10 de cabrum, 250 de porcí i 200 d’aviram Hi ha emigració, i el 98,6% de la població és autòctona La població activa 35,2…

Situació i presentació Els límits municipals dins el Solsonès són Olius N i E, Riner i Pinós E i Pinell NW Les seves aigües la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós, continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener El terme comprèn els pobles de Llobera anomenat també Llobera de Solsonès, cap administratiu, i Torredenegó, així com la…

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant, on dominen…

Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…

Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3 576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2 834 ha Predominen els cereals 1 790 ha i els fruiters 1 035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats, fusteria…