Resultats de la cerca

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…

Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…

És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…

Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…

Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…

El terme és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental La vegetació natural, formada per brolla, ocupa la major part del terme Hi predomina l’agricultura de secà garrofers, ametllers, oliveres sobre la de regadiu, que produeix hortalisses Les terres són de conreu directe Hi ha bestiar oví i cabrum N'ha desaparegut la tradicional indústria del vidre El poble 612 h agl 2006, busoters 326 m alt agrupa poc més de la meitat de la població, i la resta viu en diverses urbanitzacions Havia pertangut des de mitjan s…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…

El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de granja conills i…

Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta hortalisses i arbres fruiters, un de regadiu mitjà vinya, tomàquet, alfals i un de secà cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters Complementen l’activitat econòmica la ramaderia bestiar oví, cabrú, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i…