Resultats de la cerca

El mateix nom fou aplicat a l’actual Río Tinto, a Huelva

És utilitzat per a obtenir efectes de textura en la pintura contemporània, especialment en l’abstracta Pot ésser aplicat sobre la tela a manera de collage

El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist

Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…

Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…

Formada com a dissenyadora gràfica, illustradora i pintora Treballà 1989-99 a l’empresa de postproducció digital Oframe, especialitzada en muntatge, efectes especials, animació i disseny aplicat a la imatge en moviment, empresa que també dirigí El 2008 creà Nueve Ojos, empresa especialitzada en projectes culturals, documentals, vídeo art i publicitat El 2011 rebé el Premi Nacional de cultura en l’especialitat d’audiovisual pel seu particular llenguatge audiovisual al servei de projectes com “Barcelona visions de la primera metròpolis”, l’exposició sobre Ildefons Cerdà al Museu d’…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…

Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre revestiments…