Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Chandler Rathfon Post
Chandler Rathfon Post
© Fototeca.cat
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Graduat a Harvard en literatura espanyola 1904, després estudià a Atenes El 1909 es doctorà a Harvard amb una tesi sobre Mediaeval Spanish Allegory Allà fou professor de grec i de belles arts El 1934 esdevingué William Dorr Boardman Professor La seva tasca docent fou de gran importància És autor d' A History of European and American Sculpture 1924, però la seva gran aportació és A History of Spanish Painting iniciada el 1930 en catorze volums, els dos darrers editats a la seva mort per Harold E Wethey Hi compilà gairebé exhaustivament per primera vegada la pintura medieval —i part de la…
Josep Gudiol i Cunill
Josep Gudiol i Cunill
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Format al seminari vigatà, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal Ordenat de sacerdot 1896, restà absolutament vinculat a l’obra del Museu, del qual fou nomenat conservador el 1898 deixà descrits en les Memòries anuals del museu els objectes que anava adquirint constantment La finalitat de documentar-les li creà aviat un mestratge que s’estengué als camps de l’arqueologia, de l’art i de la història per la rigorositat del mètode que s’imposà en la interpretació dels fets La publicació de Nocions d’…
academicisme
Art
Aplicació a les obres d’art d’un esperit formalista, que substitueix l’expressió espontània per una correcció en relació amb les normes artístiques tradicionals, generalment propugnades per les acadèmies d’art.
preromanticisme
Art
Literatura
Corrent ideològic, artístic i literari que aparegué a Europa durant la segona meitat del segle XVIII i en el qual germinaren les idees que portaren al Romanticisme.
Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes Dels orígens clàssics grecoromans neoclassicisme, especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana Jurament dels Horacis de JLDavid enfront de l’aristocràcia Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava…
classicisme
David , de Donatello (1386?-1446) (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades inviolables.
Aquesta manera d’entendre l’art ha existit en totes les èpoques, si bé el terme clàssic pren carta de naturalització a la Grècia dels s VI i V aC Com totes les teories artístiques té un fort lligam amb les tendències filosòfiques, i, per tant, les expressions classicistes han anat sempre unides a les tendències moralistes de cada època La doctrina oposada al classicisme és el barroquisme, que essencialment es basa en el dubte de l’artista sobre la validesa dels postulats en què els classicistes creuen fermament El dubte condueix a la recerca de formes noves i això porta a un art més dinàmic i…
Marina Abramović
Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les …
premi
Art
Literatura
Sociologia
Reconeixement i recompensa al millor llibre, obra científica, acció, trajectòria, persona o entitat per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo.
Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de l’altra, en…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
dibuix
Jove Bacus, dibuix del déu Bacus realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…
museu
museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…