Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Núria López-Ribalta
Art
Arts decoratives
Artista esmaltadora, de nom artístic Núria L.Ribalta.
Llicenciada en història de l’art, es doctorà en belles arts amb una tesi sobre l’esmalt Deixeble i collaboradora d’Andreu Vilasís, s’ha especialitzat en història i tècnica de l’esmalt Des del 1978 és professora de l’Escola d’Arts Aplicades la Llotja de Barcelona Collabora, també, en el Centre d’Informació de l’Art de l’Esmalt 1983 i en la redacció de la revista L’Esmalt 1988, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou Des del 1981 exposa la seva obra, guardonada amb diversos premis internacionals, de la qual hi ha mostres en diversos museus arreu del món
Delphine Fitz Darby
Art
Historiadora de l’art nord-americana, deixebla de Chandler R. Post.
Dedicada intensament a l’art valencià del s XVII, ha publicat la monografia bàsica Francisco Ribalta and His School Cambridge 1938, aportacions sobre Josep Ribera a Gazette des Beaux-Arts 1946 i a The Art Bulletin 1957 i la monografia Juan Sariñena y sus colegas València 1967
tenebrisme
Art
Manera pictòrica que s’expressa mitjançant el llenguatge dialèctic de llum i ombra, amb predomini d’aquesta darrera.
Es diferencia del clarobscur —també dialèctic— per l’elecció dels temes Mentre que hom troba aquest ja al segle XVI en els manieristes, el tenebrisme va molt lligat al concepte contrareformista i enllaça amb el primer naturalisme i amb el barroc de la segona meitat del segle XVII Hom pot parlar del valencià Ribalta com un dels capdavanters, dins el corrent naturalista, i de J Valdés Leal , dins el barroc temàtic i formal D’altres conceptes es confonen amb el tenebrisme, com el caravaggisme
Andreu Vilasís i Fernández-Capallejà
Art
Arts decoratives
Esmaltador.
Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt 1976 i de la revista L’Esmalt 1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…
Pere J. Montllor i Puigvert
Art
Antiquari.
Fill de Salvador Montllor i Pujal i germà de Josep i Joan Montllor i Puigvert Residí de molt jove a Catalunya El 1937, amb la seva família, emigrà i als EUA, a Nova York Estudià la carrera militar, i amb el temps formà part de l’exèrcit dels EUA 1943-46 i fou assignat a les illes de Samar i Mindanao Filipines i a la ciutat de Kwangju Corea El 1942, juntament amb l’escriptor i polític Jaume Miravitlles i el violinista català Ribalta, elaboraren una programació informativa en català a la ràdio del govern americà en previsió d’una hipotètica invasió de Catalunya per part de l’…
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
Art 2015
Art
Introducció La crisi va continuar sotragant l'any 2015, a més dels canvis polítics que es van produir en les diferents administracions i les mobilitzacions de collectius del país a favor del procés d'independència, que, d'una manera o d'una altra, van afectar el món de l'art i de la cultura en general Els consellers de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i de Cultura, Ferran Mascarell, juntament amb el degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, van presentar el projecte del nou Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya MauC © Dept De Terriotri i Sostenibilitat…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…