Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ruïnes
Art
Restes d’un o més edificis arruïnats.
L’amor per les ruïnes aparegué ja en el Renaixement i continuà durant el s XVII Però és a la segona part del s XVIII, arran de les descobertes d’Herculà 1738 i Pompeia 1748, de les posteriors de Paestum, Agrigent i Segesta i dels escrits teòrics de JJWinckelmann, que les ruïnes adquiriren un lloc important en l’art, tant clàssic com gòtic, inclòs sempre dins el paisatge, tant en la pintura com en els jardins a l’anglesa, com a manifestació de la nostàlgia del passat, pròpia del preromanticisme
art filipí
Art
Art desenvolupat a les Filipines a partir de la colonització de la corona de Castella.
La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…
ceràmica àtica
Art
La ceràmica feta a l’antiga Àtica.
Els exemplars més antics, de petites dimensions, tenen una decoració geomètrica, però l' estil geomètric pròpiament dit 900-700 aC atenyé la seva plenitud en els vasos dits del Dípilon, craters o àmfores de grans dimensions en què ja apareixen figures humanes, tractades molt esquemàticament Des de la segona meitat del segle VIII la representació esdevingué més realista Amb els vasos protoàtics 700-600 aC, pintats en negre sobre argila clara, començà l’exportació, especialment a Etrúria constitueixen la transició devers el gran estil àtic de figures negres sobre fons vermell a partir del 600…
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules , la de…
esmalt
Placa de coberta d’un missal, en coure daurat i gravat amb esmalt champlevé, que representa l’escena del Calvari (segle XIII)
© Fototeca.cat
Art
Objecte adornat d’esmalt.
A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants exemplars a…
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…
exposició d’art
Portada del catàleg d’una exposició d’art a Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Mostra d’obres d’art.
Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…
art egipci
art egipci El temple d’Amon, a Luxor
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Egipte.
Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…