Resultats de la cerca

Hom reconeix diversos graus de protecció, segons la categoria de la protecció atorgada A banda, són també objecte de protecció, els béns declarats per determinades institucions internacionals, especialment per la UNESCO

La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les…

Es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català La declaració preveu l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural i la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat

Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat

Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…

Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…

Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai