Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
orfisme
Art
Mot inventat pel poeta G. Apollinaire durant una conferència que pronuncià a Berlín l’any 1912 en ocasió de l’exposició que feu R. Delaunay a la galeria Der Sturm.
Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte
fi de segle
Art
Literatura
Tendència artisticocultural europea de la darreria del segle XIX.
El nom prové de l’obra teatral homònima de Fde Jouvenot i HMicard estrenada el 1888 Fou més un ambient de moda entre una elit refinada que no pas un corrent que afectés els creadors Rebé la influència de pensadors com FNietzsche, ASchopenhauer i ESSwedenborg i d’artistes com RWagner, ChBaudelaire, Gde Nerval, EAPoe, GMoreau i dels prerafaelites Estretament lligada al simbolisme, constituí una reacció al materialisme naturalista i al cientifisme Subratllà aspectes com el subjectivisme, el misticisme, l’art per l’art, el món oníric, la malenconia, l’exaltació de l’individu, etc
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…
art pop
Art
Moviment artístic que pren com a punt de referència la cultura de massa.
L’art pop emfasitza l’accessibilitat, fins al punt de banalitzar-los, dels objectes de consum propis de l’anomenada “societat opulenta”, dels quals subratlla també la impersonalitat i el caràcter accessori i repetitiu Amb aquest propòsit, recorre a la juxtaposició, la seriació, l’aïllament i l’engrandiment dels objectes més quotidians per mitjà de tècniques de la publicitat Hom ha vist en l’art pop tant una denúncia com una exaltació de la societat de consum Sorgit a la fi dels anys cinquanta, s’ha estès ràpidament arreu del món occidental a partir dels dos focus originaris els…
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb…
pintura
L’absenta (1876), obra del pintor francès Edgar Degas (1834-1917)
© Corel Professional Photos
Art
La cosa pintada.
La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o també del…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
art rus
Retrat de Vladimir Tatlin, per Mikhail Larjonov, representant del simbolisme en l'art rus.
© Fototeca.cat
Art
Art propi del poble rus.
Tot i que en sentit ampli comprèn l’art de tots els pobles que han integrat Rússia en aquest sentit, hom hi inclou sovint l’art de les estepes, l’art grecoescita del Bòsfor i de Crimea i, en general, l’art dels eslaus, l’art pròpiament rus no comença fins al segle X, després de l’adopció del cristianisme per la Rússia de Kíev 988 art que, de moment, cal encara considerar com una modalitat de l’art bizantí En aquest primer període destaquen els centres de Kíev i de Novgorod Entre els monuments més antics de Kíev, ultra l’església del Delme 989, destruïda pels mongols el 1240, cal fer esment de…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
escultura
Nu femení, escultura de marbre d’Enric Casanovas i Roy
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…